Tondiïta
 Tondiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₃Mg(OH)₆Cl₂ |
| Epònim | Matteo Tondi (en)  |
| Localitat tipus | Vesuvi |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,8377(7) Å; c = 14,088(2) Å |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | r3m |
| Color | verd maragda a verd brillant |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Densitat | 3,503 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,749(6) nε = 1,766(7) |
| Birefringència | δ = 0,017 |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2013-077 |
| Any d'aprovació | 2013 |
| Símbol | Ton |
| Referències | [1] |
La tondiïta és un mineral de la classe dels halurs que pertany al grup de l'atacamita. Rep el nom en honor de Matteo Tondi (21 de desembre de 1762 - 16 de novembre de 1835), eminent mineralogista italià i col·laborador de René J. Hauy en l'escriptura del clàssic Traitè de Mineralogie.
Característiques
[modifica]La tondiïta és un halur de fórmula química Cu₃Mg(OH)₆Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013, sent publicada per primera vegada un any més tard. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades al Reial Museu Mineralògic de Nàpols (Itàlia), amb el número de catàleg: 1178r; el cotip es conserva a la col·lecció del Museu Mineralògic de la Universitat d'Hamburg, a Alemanya amb el número de catàleg MD480.[2]
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descrita a partir d'exemplars recollits a la mina Santo Domingo, a la província d'Arica (Xile) i al Vesuvi (Campània, Itàlia). A banda d'aquestes dues localitats també ha estat trobada a la mina Maria, molt propera a la xilena mina Santo Domingo.
Referències
[modifica]
- ↑ «Tondiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 febrer 2022].
- ↑ T. MALCHEREK, L. BINDI, M. DINI, M. R. GHIARA, A. MOLINA DONOSO, F. NESTOLA, M. ROSSI AND J. SCHLÜTER «Tondiite, Cu3Mg(OH)6Cl2, the Mg-analogue of herbertsmithite». Mineralogical Magazine, 78, 3, 6-2014, pàg. 585 [Consulta: 19 febrer 2022].