Vés al contingut

Toni Miserachs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaToni Miserachs
Biografia
Naixement(ca) Maria Antònia Miserachs i Ribalta Modifica el valor a Wikidata
1942 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióElisava Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódissenyadora gràfica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesManuel Miserachs i Rigalt Modifica el valor a Wikidata  i Montserrat Ribalta i Escoda Modifica el valor a Wikidata
GermansXavier Miserachs i Ribalta Modifica el valor a Wikidata

Maria Antònia Miserachs i Ribalta (Barcelona, 1942), coneguda professionalment com a Toni Miserachs, és una dissenyadora gràfica catalana, una de les grans veus i pionera del disseny gràfic modern a la Catalunya i l'Estat Espanyol de després de la Guerra Civil.[1][2][3] Va rebre el premi Laus d'Honor el 2021 per la seva contribució a la definició de la professió, a la cultura del disseny gràfic i a la docència.[4][5]

Trajectòria

[modifica]

Toni Miserachs va néixer en plena posguerra, filla de l'hematòleg Manuel Miserachs i Rigalt i de la bibliotecària Montserrat Ribalta i Escoda. El seu germà gran fou el fotògraf Xavier Miserachs.

Va fer els estudis de disseny gràfic a l'Escola Elisava de Barcelona (1962-1965), on va formar part de la segona promoció d'aquella nova escola.[6] Va fer l'aprenentatge professional, sota la direcció d'Yves Zimmermann, als laboratoris farmacèutics Geigy, els anys 1963–1966. Després treballà a l'empresa Industrias Gráficas Francesc Casamajó. El 1965 obria el seu estudi de disseny, en què treballà fins al 2009.[7][8]

Vinculada a l'Escola Eina des de la seva fundació, el 1967, hi ha treballat com a professora, cap del Departament de Disseny Gràfic, cap d'estudis, membre de la Junta rectora, i directora (entre els anys 1996 i 1998). També ha format part de l'equip docent de l'Escola Massana el curs 1975-1976. Fou fundadora de l'Agrupació de Comunicació Visual del FAD (gener de 1972),[9] i de l'Associació de Dissenyadors Professionals (ADP, 1971), de la qual fou presidenta entre els anys 1994 i 1997. També fou membre de la Junta Directiva del Foment de las Arts i el Disseny (FAD) entre 2009 i 2012.[7][5]

Al llarg de la seva trajectòria professional, els seus clients han estat tant institucions públiques –Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona o museus, col·legis professionals i institucions culturals diverses– com empreses privades –editorials, comerços, farmacèutiques, despatxos de professions liberals, hotels i fundacions. Els treballs encomanats en què Miserachs ha treballat han estat anagrames i logotips, aplicacions d'imatge gràfica corporativa, senyalització d'espais, cartells, cobertes i sobrecobertes de llibres i revistes, ex-libris, caràtules de discos, disseny gràfic aplicat al tèxtil, etc. En el camp del disseny gràfic editorial, específicament, ha treballat per a editorials com Lumen, Ketres, Edhasa, Edicions 62, Polígrafa i sobre tot per a Enciclopèdia Catalana, amb obres enciclopèdiques, com Biosfera, Història natural dels Països Catalans o l'Atles d'història de Catalunya.[7] Miserachs va fer també el disseny gràfic de la revista andorrana de curta vida Posobra (juny 1972-gener 1973)[10][11] i el de la col·lecció Marca Hispanica, fundada per José Agustín Goytisolo, Marta Pessarrodona i Julia Goytisolo Carandell per difondre la literatura catalana en els països hispanoparlants.[12]

Toni Miserachs va ser una de les dissenyadores presents a l'exposició Som aquí. Les dones en el disseny 1900-avui, organitzada el 2023 pel Museu del Disseny de Barcelona, que recuperava les dissenyadores pioneres dels anys 1960, 1970 i 1980 a Catalunya.[13]

Obres a col·leccions

[modifica]

Te obres al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA),[14] al Museu del Disseny de Barcelona, on la seva obra forma part del seu fons documental (vegeu la següent secció), a EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona,[15][16] i a la col·lecció de documents gràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[17]

Fons Toni Miserachs

[modifica]

El fons Toni Miserachs, dipositat al Museu del Disseny de Barcelona, comprèn la documentació relativa a la seva activitat professional com a dissenyadora i com a docent, també documentació sobre la seva activitat de projecció pública, com ara premis, exposicions o actes culturals, i associativa, a més de material bibliogràfic. El gruix del fons és relatiu a l'activitat professional, i inclou projectes de disseny gràfic, sovint amb el producte final dissenyat, i material generat durant el procés tècnic, a més d'imatges gràfiques dels projectes.[7]

Premis i reconeixements

[modifica]

L'Associació de Dissenyadors Gràfics del Foment de les Arts i el Disseny (ADG-FAD) va concedir-li el Premi LAUS d'Honor 2021 «per la seva aportació a la definició de la professió i a la docència, per la seva tasca incansable amb l'associacionisme professional i per reconèixer el lideratge femení en un sector on les dones han estat invisibilitzades i on, encara avui, estan lluny d'aconseguir la visibilitat que els correspon».[5] El va rebre el 2021, als 79 anys, amb una trajectòria professional de més de cinc dècades.[18]

  • 2021: Premi Laus d'Honor per la trajectòria i contribucions a la professió de disseny gràfic
  • 1969: Premis Delta, ADI FAD, el disseny de les cobertes de la col·lecció d'assaig "L'Escorpí" d'Edicions 62[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Homenatge a les pioneres catalanes del disseny gràfic». BAU News. BAU, Centre universitari d'arts i disseny de Barcelona, 07-06-2019. [Consulta: 11 novembre 2023].
  2. ↑ Colomer, Carlos. «Toni Miserachs, pionera del diseño gráfico español» (en castellà). Graffica, 04-04-2021. [Consulta: 11 novembre 2023].
  3. ↑ Almiñana, Vicent. «Toni Miserachs, experta en diseño editorial» (en castellà). Pioneros Gráficos. Diseño gráfico español 1939-1975, 08-03-2023. [Consulta: 11 novembre 2023].
  4. ↑ «Toni Miserachs, Premi Laus d’Honor 2021». EINA, 2021. [Consulta: 11 novembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Toni Miserachs, Laus d'Honor 2021». ADG-FAD, 11-05-2021. [Consulta: 11 novembre 2023].
  6. ↑ Fortea Castillo, M. Àngels. «Con mirada de diseñadora gráfica. La aportación femenina al diseño gráfico». A: Actas del III Simposio FHD. To be or not to be. El papel del diseño en la construcción de identidades. Barcelona: 12-13 marzo 2020 (en castellà), p. 1-22 [Consulta: 13 maig 2021, url actualitzat 11-11-2023]. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Fons Toni Miserachs». Disseny Hub, Museu del Disseny de Barcelona, 01-07-2015. [Consulta: juny 2019, i 2023-11-11].
  8. ↑ «Toni Miserachs - Maestra del Blanc! N.12». Blanc! Festival, Vilanova i la Geltrú, 01-10-2020. [Consulta: 11 novembre 2023].
  9. ↑ «Gener 1972. Es crea l'Agrupació de Comunicació Visual de FAD». Grup de Recerca en Història i Estudis de Disseny (GRHED). Eina, Centre universitari de Disseny i Art de Barcelona. [Consulta: juny 2019].
  10. ↑ Dilmé, Enric. «Toni Miserachs a Andorra». Enric Dilmé, arquitecte. [Consulta: 11 novembre 2023].
  11. ↑ Cerdà, Jordi «Una entrevista rescatada a Michel de Certeau en català» (pdf). Rassegna Iberistica, 43, 2020, pàg. 437-448. DOI: 10.30687/Ri/0392-4777/2020/114/012 [Consulta: 13 maig 2020].
  12. ↑ Cotoner Cerdó, Luisa «La colección Marca Hispanica, un ambicioso proyecto de traducción de José Agustín Goytisolo» (en castellà). Quaderns: revista de traducció, 14, 2007, pàg. 105-124. ISSN: 1138-5790 [Consulta: 13 maig 2021].
  13. ↑ Dones x disseny x dones. Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, 2023. ISBN 9788491565598. 
  14. ↑ «Miserachs, Toni». MACBA Museu d'Art Contemporani de Barcelona. [Consulta: 11 novembre 2023].
  15. ↑ «Col·lecció de serigrafies». Arxiu Històric d'EINA. [Consulta: 11 novembre 2023].
  16. ↑ «Miserachs, Toni». Arxiu Històric d'EINA. [Consulta: 11 novembre 2023].
  17. ↑ «Toni Miserachs - Resultats de la cerca». Dipòsit Digital de Documents de la UAB. [Consulta: 11 novembre 2023].
  18. ↑ CCMA. «Telenotícies - La dissenyadora gràfica Toni Miserachs rep el Premi Laus d'Honor com a referent de la professió». 3Cat, 2021. [Consulta: 11 novembre 2023].
  19. ↑ «Col·lecció de llibres "L'Escorpí" de Toni Miserachs». Museu del Disseny. [Consulta: 11 novembre 2023].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Toni_Miserachs&oldid=34240547»