Toni Rodon i Casarramona
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1985 (38/39 anys) Mataró (Maresme) |
Formació | Universitat Pompeu Fabra - doctorat (2009–2013) London School of Economics |
Activitat | |
Camp de treball | Geografia política, política comparada i economia política |
Ocupació | professor d'universitat, politòleg |
Ocupador | Universitat Pompeu Fabra, professor d'universitat (2019–) London School of Economics (2017–2019) |
Lloc web | https://tonirodon.cat |
Toni Rodon i Casarramona (Mataró, 1985) és un professor universitari i politòleg català.[1] Treballa com a professor a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), impartint classes de participació política, comportament polític i opinió pública.[2]
Va estudiar Ciències Polítiques i de l'Administració i un Màster en Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu fabra. Va complementar els seus estudis al Nuffield College de la Universitat d'Oxford i a l'Institute for Social Change de la Universitat de Manchester, així com al Centre d'Estudis Avançats en Ciències Socials de la Fundació Juan March.[3]
Va començar a treballar com a investigador postdoctoral al Departament de Govern de la London School of Economics and Political Science (LSE) i al Spatial Social Science Lab de la Universitat Stanford (2014-2016).[4] La seva recerca tracta temes de participació electoral, la geografia política, opinió pública i l'estudi del nacionalisme.[5]
Des de 2019 és professor a la Universitat Pompeu Fabra, i col·laborador de diversos mitjans de comunicació. És coautor dels pòdcasts de divulgació El Pati Descobert i La segona volta, emesos a Catalunya Ràdio.[2]
Publicacions
[modifica]- Catalunya, un pas endavant, (Angle, 2013) amb Marc Guinjoan i Marc Sanjaume
- El miratge de l'autogovern: el sistema autonòmic en perspectiva comparada (Fundació Irla, 2015)
- Una visió geogràfica de la independència de Catalunya (Institut d'Estudis d'Autogovern, 2015)
- Domestic Contestation of the European Union, London: (Routledge, 2021) (coeditor amb Sara Hobolt)
- Quan el teu veí és diferent: la relació entre la segregació i el capital social. (Fundació Catalunya Europa, 2022), (PDF Disponible en línia)
- Qui no vulgui pols (Peu de Mosca, 2024)[6]
Premis i reconeixements
[modifica]- 2013 - Premi d'assaig IRLA 2013 per Catalunya, un pas endavant.[7]
- 2020 - Premi Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall[8]
- 2022 - Premi de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA)
Referències
[modifica]- ↑ Rodríguez, Pau. «Toni Rodon, politólogo: "La segregación favorece el voto a la extrema derecha"» (en castellà). Eldiario.es, 02-04-2023. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Barnils, Andreu. «Toni Rodon: "Dir que heu de votar perquè ve el llop no és una bona estratègia"». Vilaweb, 27-06-2023. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ «Fundació Catalunya Europa,» (en castellà). Fundació Catalunya Europa, 01-02-2023. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ Barnils, Andreu. «Toni Rodon: “El moviment independentista ha crescut quan hi ha hagut tensió”». Vilaweb, 22-03-2024. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ McAulay, John. «Toni Rodon: "Vox ha unit rics i pobres en la defensa de la unitat d'Espanya"». El Nacional, 20-03-2023. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Baquero, Camilo S. «Toni Rodon: “El consens ha de ser un resultat, no l’obsessió prèvia”», 13-10-2024. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ «Catalunya, un pas endavant». La finestra lectora, 2013. [Consulta: 14 gener 2024].
- ↑ Rifé, Ignasi. «Presentació de l'estudi de Toni Rodon sobre la relació entre la segregació i el capital social». Fundació Catalunya Europa. [Consulta: 14 gener 2024].