Torneig d'escacs de Nova York de 1924
| |||
| Tipus | torneig d'escacs  | ||
|---|---|---|---|
| Nombre de participants | 11 | ||
| Participants | |||
| Localització i dates | |||
| Localització | Nova York (Nova York) 40° 42′ 46″ N, 74° 00′ 22″ O / 40.7128°N,74.0061°O | ||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||
| Interval de temps | 16 març 1924 – 19 abril 1924 | ||
| Data | 1924 | ||
| Competició | |||
| Primer lloc | Emanuel Lasker | ||
_pictogram.svg){kind=small}
El Torneig internacional de Nova York 1924 fou un torneig d'escacs, considerat per moltes fonts com l'esdeveniment escaquístic més fort celebrat mai als Estats Units.[1]
Hi participaren el Campió del món regnant, José Raúl Capablanca, el seu predecessor Emanuel Lasker, el futur campió del món Aleksandr Alekhin, el campió estatunidenc Frank Marshall, i set altres jugadors d'entre els més forts del moment.
Format i història
[modifica]El torneig, que es jugava en format lliga de tots contra tots a doble volta, es disputà entre el 6 de març i el 18 d'abril als locals de l'Alamac Hotel de Nova York.[2]
Hi havia molta expectació pel resultat de la contesa entre el nou campió Capablanca i l'excampió Lasker, que es trobaven per primer cop després del matx de L'Havana de 1921. La victòria de Lasker confirmà l'opinió, força generalitzada, especialment a Europa, que Lasker era encara més fort que Capablanca en el joc del torneig, a despit de la derrota al campionat del món.
En aquest torneig, Capablanca hi va patir la primera derrota (després de vuit anys invicte),[2] a mans de Richard Réti, però va tenir la satisfacció d'infligir l'única derrota de Lasker al torneig. Réti també va guanyar el 1r premi de bellesa per la seva partida contra Iefim Bogoliúbov.
El campió, Lasker, va guanyar 1.500 dòlars pel primer lloc i una compensació addicional per les despeses i dificultats del seu viatge. Capablanca va guanyar 1.000 dòlars en premis i una compensació addicional també.[2]
Taula del torneig
[modifica]Nova York 1924 # Jugador País 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Total 1 Emanuel Lasker 
Alemanya½0 1½ ½1 11 11 11 ½1 ½1 ½1 11 16 2 José Raúl Capablanca 
Cuba½1 ½½ ½½ 01 ½1 11 11 1½ ½1 ½1 14.5 3 Aleksandr Alekhin 
França0½ ½½ ½½ 10 1½ ½½ ½½ 11 ½½ 11 12 4 Frank James Marshall 
Estats Units½0 ½½ ½½ ½1 0½ 01 ½0 ½1 1½ 11 11 5 Richard Réti 
Txecoslovàquia00 10 01 ½0 ½½ 01 11 10 10 11 10.5 6 Géza Maróczy 
Hongria00 ½0 0½ 1½ ½½ 01 ½½ 11 ½1 10 10 7 Iefim Bogoliúbov 
Unió Soviètica00 00 ½½ 10 10 10 01 11 ½1 01 9.5 8 Savielly Tartakower 
Polònia½0 00 ½½ ½1 00 ½½ 10 10 ½0 ½1 8 9 Frederick Yates 
Anglaterra½0 0½ 00 ½0 01 00 00 01 11 ½1 7 10 Edward Lasker Estats Units½0 ½0 ½½ 0½ 01 ½0 ½0 ½1 00 0½ 6.5 11 Dawid Janowski França00 ½0 00 00 00 01 10 ½0 ½0 1½ 5
.svg){kind=small}
Rècord mundial de simultànies a la cega
[modifica]
El 27 d'abril Alekhin va intentar batre el rècord de simultànies simultànies a la cega, que tenia fins llavors l'hongarès Gyula Breyer amb 25 partides (Kaschau 1921). A tal efecte, als locals de l'Alamac Hotel va jugar contra vint-i-sis rivals, molts dels quals tenien nivell de mestre.
L'actuació va ser dirigida per Geza Maróczy, qui també va fer d'anunciador de moviments al costat de Norbert Lederer. L'exhibició va començar a les dues de la tarda i va acabar, després de 12 hores, a les dues de la matinada.
El resultat final fou de (+16 – 5 = 5). Alekhin va perdre amb Isaac Kashdan, Albert Pinkus (un dels més forts jugadors locals a Nova York), Mark Peckar, Joseph Saltzmann i M.B. Downs; entaulà amb J.C. Meyers, Erling Tholfsen, J.H. Friedman, Lloyd Garrison i Max Kleiman; guanyà a Hermann Steiner (un dels més forts jugadors estatunidencs), Milton Pinkus, S. Hecht, Alfred Berman, Meyer Schleifer, A.H. Pearlman, M. Monsky, E. Nebolsine, C.O. Terwilliger, A.B. Yurka, A. Friemann, K. Friedberg, Dr. Augustus Kahn, Louis Millstein, M. Yaeger i Norman Light. Amb aquesta exhibició, Alekhin va passar a ostentar a partir d'aquell moment la condició de recòrdman mundial de simultànies a la cega.
Referències
[modifica]- ↑ Harry Golombek: The Penguin Encyclopedia of Chess, Penguin Books 1981, pàg. 305.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mayer, Frank. «New York 1924». tabladeflandes.com. [Consulta: 24 abril 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Torneigs de Nova York 1889 i 1924 Arxivat 2008-06-19 a Wayback Machine. (anglès) [Consulta: 29 gener 2010]
- Taula del torneig de Nova York 1924 Arxivat 2008-01-28 a Wayback Machine. (italià) [Consulta: 29 gener 2010]