Torre Lloreta
Torre Lloreta | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||||||||||||||
Tipus | Castell i masia | ||||||||||||||||||
Construcció | segles xiii, xvii-xviii | ||||||||||||||||||
Característiques | |||||||||||||||||||
Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||||||||||||||
Altitud | 36 m | ||||||||||||||||||
Localització geogràfica | |||||||||||||||||||
Entitat territorial administrativa | Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) | ||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||
BCIN | |||||||||||||||||||
Data | 22/04/1949 | ||||||||||||||||||
Identificador | BCIN: 588-MH BIC: RI-51-0005829 IPAC: 668 | ||||||||||||||||||
|
La Torre Lloreta, també anomenada Can Sixt de la Torre[1] és un masia medieval fortificada amb una torre de defensa, a partir d'una antiga fortalesa. Està construïda a la confluència de la Riera del Tinar i de la Riera del Jonc a Calonge a Catalunya.
Descripció
[modifica]La torre és de planta quadrada (4,5 metres per cara), té tres plantes i terrat, fa una alçada d'uns 12 metres i està bastida amb pedra llicorella i carreus de granit als angles. A la part baixa hi ha la porta, a uns 5 m del sòl, acabada amb un arc de mig punt format per 6 dovelles i que la comunica amb la casa i la coberta és de volta de canó amb una trapa. El nivell superior, de gran alçada, té al costat de migdia la poterna d'arc de mig punt adovellada i més amunt una sagetera, i la coberta, també de volta, té una trapa que comunica amb el tercer, que és de sostre pla. L'últim tram ha estat reconstruït.[2]
Les pedres que formen la torre són de licorella, bastant irregulars, en general no gaire grosses (10 cm x 25 cm)i formant filades seguides. Als angles hi ha pedres de granit més grans (20 cm x 35 cm). El morter de calç que uneix les pedres es desfà amb poca dificultat.
A la banda meridional de la torre hi ha restes de muralles que formen un clos de planta irregular, més aviat ovalada. La masia es va fer aprofitant aquest mur fortificat com a façana on encara es conserven les espitlleres en nombre de 18 a nivell inferior i 7 en el superior. Algunes rajoles del ràfec de la teulada tenen dibuixos pintats.[2]
Per les seves característiques, aquesta torre de planta quadrada recorda altres torres datables cap al segle xiii.
Història
[modifica]És un antic castell convertit en casa de pagès. La torre servia per a prevenir el perill de la pirateria que venia de la banda del mar Mediterrani.[3][4] El castell que, segons afirma el medievalista Lluís Vilar i Subirana, era real, o sia una avançada del monarca per tal de controlar i vigilar el baró de Calonge i, estratègicament situades, un munt de torres de vigilància, tant per terra com per mar.[5]
Al segle xix fou propietària la família Reixac i era coneguda com a Torrent d'en Reixac. Després va pertànyer al Sr. Joanoala que hi tenia un masover de nom Sixte Palet, d'aquí el nom popular actual de can Sixt de la Torre. En aquesta data (Agost 2017) la masia de la Torre Lloreta està essent restaurada.
Galeria d'imatges
[modifica]-
Foto del castell feta per Pere Caner i Estrany i reproduïda a la taula d'informació
-
La torre i la riera del Tinar
-
Taula d'informació al sender de la conca del Tinar
-
La torre a la vall de la riera del Tinar
Referències
[modifica]- ↑ «Torre Lloreta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Torre Lloreta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 abril 2012].
- ↑ Taula d'informació posat a la vora del castell
- ↑ Castells medievals, Castell de la Torre Lloreta[Enllaç no actiu]
- ↑ Pere Caner i Estrany, Torres de vigilància a Calonge als Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, pàgines 387-393
Bibliografia
[modifica]- Catalunya Romànica,vol. VIII L'Empordà I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 187. ISBN 84-7739-098-3.