Vés al contingut

Torre Mingrat

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Torre Mingrat
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicnoucentisme Modifica el valor a Wikidata
Altitud74 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRipollet (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Tamarit, 80 - c. Joan Miró, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 29′ 49″ N, 2° 09′ 44″ E / 41.496956°N,2.162176°E / 41.496956; 2.162176
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC27628 Modifica el valor a Wikidata

La torre Mingrat és un edifici de Ripollet (Vallès Occidental) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]
Plafó de la Mare de Déu

És un edifici unifamiliar aïllat, envoltat per jardí, que compta amb una planta baixa, un pis i golfes. La coberta és a dues vessants. A la façana principal, ubicada al carrer Joan Miró, presenta a la planta baixa la porta d'accés i dues obertures allindades. Quatre columnes dòriques sostenen un balcó i formen un porxo a la planta baixa. Al primer pis, quatre columnes dòriques més sostenen un arc lleugerament peraltat central i dos carpanells als laterals, formant una ampla galeria. A l'espai que resta entre aquesta galeria del primer pis i el ràfec de la coberta, una decoració a base de rajoles, amb una imatge de la Mare de Déu, coronant-la.[1]

Història

[modifica]

Bastida com a torre d'estiueig durant la dècada dels anys 30, el seu primer propietari, el Sr. Moya, la va vendre vers el 1945 al Sr. Mingrat. Durant els anys 50 l'edifici fou residència de les monges de l'orde de Cor de Maria. A inicis dels anys 80 va ser adquirit per la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis. L'any 1985, La Caixa va arribar a un acord amb el Centre d'Esplai l'Estel perquè fessin servir l'edifici com a seu.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Torre Mingrat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].