Edifici aïllat, situat a la confluència dels carrers de Sant Enric i Santa Maria, de planta quadrangular. S'estructura en dos volums de diferents alçades, el cos principal, de planta i pis, amb coberta de teula a dues vessants, i un cos angular més alt amb coberta de pavelló. Les obertures, de gran simplicitat, són rectangulars i estan distribuïdes irregularment tot i que seguint uns ritmes determinats. Cal destacar l'ús decoratiu del maó en els marcs de les obertures, baranes, columnes impostes, etc. Originalment, la casa tenia un jardí, que en l'actualitat és plaça pública.[1]
La torre va ser bastida a inicis del segle XX en un moment de transició entre els dos estils propis d'aquell període. En conseqüència, mostra un plantejament dels volums noucentista que coexisteix amb el concepte decoratiu propi del modernisme.[1]
↑ 1,01,1«Torre Vinyals». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
