Torre albarrana
Una torre albarrana és una torre que és part d'un recinte fortificat amb el qual té comunicació, encara que generalment exempta de la muralla[1] i connectada a aquesta mitjançant un petit arc o pont, que pogués ser destruït fàcilment en cas que la torre caigués en mans de l'enemic. Pot anar també adossada com a gran baluard però en aquest cas és d'una més gran dimensió que les altres. Segons el DCVB, albarrana prové del mot albarran, i aquest al seu torn de l'àrab. hispànic al-barrāna ('la de fora').
Serveix de talaia però també per a hostigar a l'enemic que es prova d'acostar o de sobrepassar la muralla.
Exemples de torres albarranes poden ser les torres del Oro i la de la Plata a Sevilla, la de la Malmuerta a Còrdova, la Torre de Espantaperros a Badajoz (l'alcassaba de la qual posseeix diversos exemples d'aquestes torres), les quatre del castell de Piedrabuena prop d'Alburquerque o el Castell de Santibáñez el Alto Arxivat 2015-05-26 a Wayback Machine. o San Juan de Máscoras. La més alta concentració de torres albarranes es troba a Talavera de la Reina, a Espanya.
Referències
[modifica]- ↑ «La torre del Horno es la segunda que se abre al público tras Bujaco hace 7 años». Arxivat de l'original el 2012-06-29. [Consulta: 22 abril 2018].
Bibliografia
[modifica]- Morales Gómez, Adoración (2016). Diccionario visual de términos arquitectónicos. Madrid: Cátedra. ISBN 978-84-376-2997-1.
