Torre d'en Dolça
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre de defensa  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 26 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila-seca (Tarragonès) | |||
| Localització | Camí que surt de la carretera TV-3148, km 2 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1810-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006795 | |||
| Id. IPAC | 2028 | |||
| Id. IPAPC | 7155 | |||
La Torre d'en Dolsa és un monument del municipi de Vila-seca (Tarragonès) declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció
[modifica]Està situada a la Pineda. De planta quadrangular. Segle XVI. En estat ruïnós.[1]
Formava un quadrat quasi perfecte de 10 x 11 m. La paret tenia 90 cm de gruix.[1]
Les runes han aixecat a l'interior el nivell de la terra, però encara es pot veure el començament d'un arc que tallava de manera transversal l'espai interior per recolzar el sostre a la planta baixa. Aquí, sobre una porta d'obertura bastant gran, hi ha un arc de mig punt rebaixat per dins. Encara hi ha restes del forrellat i de la fusta de la porta. El primer pis era la planta noble, amb dues finestres d'arc fals, senzill.[1]
És origen de la baronia de la Torre d'en Dolsa (castellà: Torre de Endelsa), que continua existint actualment.
Història
[modifica]Situada a la vora de la pedrera d'en Dolsa, de la qual va extreure la Mitra, la pedra per a la construcció de la Catedral de Tarragona.[1]
R. Farriol atribueix la data de construcció de la torre cap a finals del segle xvi, encara que és difícil de provar per falta de documentació específica. Està edificada en plena garriga, a la vora d'un camp d'escombraries. És la torre més important del terme.[1]
Pel mar arribaven sovint atacs del pirates i corsaris al litoral proper a Tarragona. Tota la costa hagué de fortificar-se i, en especial en aquest sector, foren repetides les falconades marítimes. Altrament, la banda de Cambrils i Vila-seca sofrí durament en temps la Guerra dels Segadors. Una sèrie de torres, de guaita o defensa, fou la conseqüència de les malvestats.[1]
Circuit Hípic del Parc de la Torre d'en Dolça
[modifica]Al voltant de la Torre hi ha un parc urbà de 37 hectàrees que ocupa un important espai entre el propi municipi, els terrenys del Port Aventura i el polígon sud del complex petroquímic de Tarragona. En aquest parc s'hi troba ubicat un circuit hípic habilitat per a dur a terme competicions professionals.[2]
A Vila-seca hi ha referències de curses de cavalls o "el Cós" des del 1876 en les celebracions de Sant Antoni Abat i podrien estar relaciondes amb la presència de mercaders estrangers al municipi. El traçat de la cursa ha anat variant amb el pas dels anys i des del 2001 es disputen al circuit de la Torre d'en Dolça. La competició es disputa el tercer diumenge del mes gener i des de l'any 2010 està reconeguda com a element festiu patrimonial d'interès nacional.[3][4]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Torre d'en Dolça». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2013].
- ↑ «Parc de la Torre d’en Dolça». lapinedaplatja.info. Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca. [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ «Tres curses de cavalls úniques a Catalunya». Diari Ara [Vila-seca], 24-01-2024 [Consulta: 13 gener 2025].
- ↑ Generalitat de Catalunya «El Govern declara elements festius patrimonials d'interès nacional les Tres Gràcies de Reus i el Cós de Sant Antoni de Vila-seca». Notes de premsa - Delegació Tarragona, 16-11-2010 [Consulta: 13 gener 2025].
Enllaços externs
[modifica]- «Torre d'en Dolça». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
- «Torre d'en Dolça». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.