És una torre de base quadrangular, de pedra de pedrera i de carreus ben tallats als angles. La porta és allindada, i tant la llinda i els brancals com tot el marc de la finestra situada més amunt són de pedra picada. Damunt de la porta s'endevina un arc acarpanellat de pedra sense treballar, que fa d'arc de descàrrega. Damunt de la porta, al cim d'aquesta façana, hi ha un matacà sobre dues mènsules (com les de la torre del Moro I, però més ben picades). La planta baixa és coberta amb volta de canó i s'hi veuen senyals d'un encofrat molt regular. En un angle hi ha una trapa petita per accedir al pis superior, el paviment del qual fa esquena d'ase, seguint la volta. La coberta ha estat molt modificada. Per fer la teulada més pendent (a una vessant) per facilitar la sortida d'aigües, es va enderrocar part del mur superior de la façana. S'hi ha afegit un rafal (porxo) modern.[1]
Forma part del grup conegut a el segle xvi com a "Torres dels Alfacs", aixecades com a línia de protecció del litoral marítim que va de Sant Carles de la Ràpita a Alcanar. No es coneixen els primitius topònims particulars de cada torre. Hom pensa que el grup es va presentar com un conjunt fortificat més que com a torres aïllades, per evitar l'impacte que provoca una torre aïllada en un lloc despoblat, desconeguda de la majoria i amb tendència a donar-li poca importància. Sembla que foren bastides en el darrer quart del s.XVI, en intensificar-se els atacs de pirates turcs i àrabs, amb la doble missió de defensa i de vigilància. Cal relacionar-les doncs amb la fortificació d'Alcanar. La seva construcció i manteniment anava a càrrec de Tortosa, amb la col·laboració del País Valencià i la monarquia espanyola. L'eix al voltant del qual s'organitzaven totes aquelles torres era el camí del Bandoler.[1]
↑ 1,01,1«Torre d'en Pasqualet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].
«Torre d'en Pasqualet». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
-_a2.JPG)
