Torre d'en Solanell
 | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||
| Dades | |||||||||
| Tipus | Antic hospital  | ||||||||
| Construcció | segle xiii | ||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||
| Entitat territorial administrativa | Vilafranca de Conflent | ||||||||
| Localització | Vilafranca de Conflent | ||||||||
| |||||||||
| MH | |||||||||
| Identificador | MH: PA00104150 | ||||||||
| |||||||||
La Torre d'en Solanell és un edifici històric protegit i alhora l'antic hospital militar de la vila de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.
És situat[1] al centre de la vila vella, en la confluència del carrer de Sant Joan amb la Placeta, en el número 38 del carrer esmentat. Ocupa la parcel·la cadastral núm. 128.
Es tracta de tres construccions unides: una torre romànica del segle xi, dita d'en Solenell, que se suposa[2] que es remunta a la fundació de la vila, i dos edificis annexos més baixos, del segle xiii.
Història
[modifica]
Encara que a Vilafranca hi havia hagut un hospital documentat [3] ja el 1025, possiblement [4] en funcions de parada en el camí de Sant Jaume, no s'hauria tractat [5] de l'edifici actual, que tingué molts usos abans de ser hospital militar el segle xvii, entre els quals, convent de Sant Francesc i casa de la família de Llar.
_-_1.jpg)
La torre de l'Antic Hospital és del segle xi, l'edificació més antiga que es conserva a Vilafranca de Conflent, i possiblement havia format part d'una casa fortificada del centre de la població. Inicialment s'entrava a la torre pel primer pis gràcies a una escala de fusta desmuntable en cas d'atac, i la planta baixa acollia únicament una cisterna. En el segle xvii, la cisterna va ser reconvertida en nevera per a emmagatzemar-hi[2] neu del Canigó.
El 1225, Ponç de Sarabeu uní a la torre un edifici de nova construcció [6] i, amb el temps, el conjunt esdevingué residència de la família de Llar. El 1674 (i després de la participació de membres de la família[7] en la conspiració de Vilafranca, de funestes conseqüències), el comte Francesc de Llar hagué de cedir -o li va ser confiscat- l'edifici. Primer fou residència del governador militar [2] mentre no s'acabava la construcció del Fort Libèria (1681) i posteriorment [4] fou convent dels Franciscans (traslladats des de l'anterior emplaçament fora muralles on havien estat des del 1279, aterrat per raons militars). Durant la Guerra Gran (1793), el convent serví d'hospital militar, funció que exercí de manera discontínua fins a la Segona Guerra Mundial (segle xx).
L'Antic Hospital Militar de Vilafranca de Conflent va ser declarat Monument històric de França [6] el 9 de setembre del 1965.
Des de la restauració del 1970 i en el present (2012), l'ajuntament té cedit el conjunt a l'Associació Cultural de Vilafranca, que a partir del 1979 hi establí el "Centre d'Initiation au Patrimoine et à l'Environnement", una entitat que hi ofereix [4] estades pedagògiques i cursets en els camps del patrimoni, l'artesanat, el medi natural i els esports a la naturalesa, adreçats a estudiants de primària i de secundària.
Arquitectura
[modifica]Destaca, a la cantonada de l'edifici (carrer de Sant Joan amb la Placeta), l'alta torre de planta quadrada, anomenada d'en Solanell, rematada per cinc mènsules decoratives a cada façana, i una a cadascun dels quatre angles. La cobertura, moderna, tenia merlets i actualment és una teulada a un sol vessant. Té tres pisos per sobre del pis inferior, amb sostre de volta de canó de mig punt, igual que el del darrer pis. Als pisos més elevats, s'hi obren espitlleres.
El cos principal de l'edifici, al 38 del carrer de Sant Joan, reposa en quatre arcs de mig punt que obren la planta baixa al carrer: el primer de la dreta conserva encara[6] l'antiga porta de fusta decorada. La façana del primer pis presenta quatre finestres, centrades sobre els arcs, producte d'una reconstrucció del XVII. El darrer nivell mostra restes dels merlets i de l'antic camí de ronda, posteriorment rearranjats per formar una galeria per a un pis afegit. L'extrem esquerre d'aquesta façana, aixecat en forma de torre (del segle xiii [5] com la resta de la façana), crea un contrapès visual amb la molt més contundent torre de la cantonada. El pati interior de l'edifici respondria també a les obres del XVII.
La façana secundària a la Placeta (a banda de la torre) mostra una entradeta amb arc de mig punt i dues finestres superposades per sota de la teulada.
Referències
[modifica]- ↑ L'Antic Hospital de Vilafranca del Conflent en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Història de l'edifici, per Guy Durbet, al web de l'"Association des Membres de l'Ordre des Palmes Académiques, Section départamentale des Pyrénées Orientales» (en francès). [Consulta: 1r setembre 2014].
- ↑ «Torre d'en Solanell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Informació sobre el "Centre d'Initiation", al web de "La ligue de l'enseignement: Fédération Pyrénées-Orientales"» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-07-04. [Consulta: 1r setembre 2014].
- ↑ 5,0 5,1 Ponsich, 1995.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Fitxa a la base de monuments històrics francesos Mérimée [Consulta: 1 de setembre del 2014]
- ↑ «Ines de Llar et la conspiration de Villefranche, al web municipal de Vilafranca» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r setembre 2014].
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «189 - Vilafranca de Conflent». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Garrigou Grandchamp, Pierre. «Inventaire des édifices domestiques des XIIe, XIIIe et XIVe siècles à Villefranche de Conflent». A: La maison au Moyen Age. Toulouse: Société archéologique du Midi, 2002.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Vilafranca de Conflent». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ponsich, Pere. «Vilafranca de Conflent: Vila de Vilafranca de Conflent». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
Enllaços externs
[modifica]