Torre de Faia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torre de defensa  | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc Natural del Cadí-Moixeró | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 926 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gisclareny (Berguedà) | |||
| Localització | Faia, Gisclareny | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 3341 | |||
Torre de Faia és una obra del municipi de Gisclareny (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es troba a la pista forestal de Bagà a Gisclareny, prop del Coll de la Bena.
Fortificació del segle xiii de planta quadrada i tres nivells. El parament és a base de petits carreus desbastats, disposats en filades i unist amb morter. Conserva bona part de les obertures espitllerades obertes a la façana de migdia i tramuntana. Tot i que la torre fou adaptada en temps moderns, probablement entre els segles XVI o XVII, per a usos agrícoles i ramaders, fou des del moment mateix de la seva construcció, habitatge i residència dels senyors de Faia. Fruit de les reformes és la petita porta amb llinda de fusta oberta al mur de tramuntana, així com la teulada a dues aigües de teula àrab i les últimes filades dels murs de migdia i tramuntana. La porta d'accés és de petites dimensions, amb llinda de fusta i muntants de pedra monolítics.[1]
El lloc és documentat des del 983 i les notícies s'allarguen durant tota l'època medieval. Des del 1254 és documentada la família Faia, llinatge que es perd a finals del s. XIV. Fou Berenguer de Faia qui molt possiblement feu bastir la torre i l'església romànica de Sta. Magdalena. Al s. XVII era propietat dels senyors del castell de Roset que hi tenien pagesos emfiteutes, els quals ja deurien haver habitat la masia veïna.[1]
Descripció
[modifica]La torre s'alça sobre una petita protuberància rocosa, a pocs metres de la casa. És de planta quadrada, d'uns 5,5 m de costat, uns 9,50 m d'alçada i tres nivells, separats per trespols d'empostissat sobre bigues, que graviten sobre relleixos interiors de les parets. Els murs no tenen el mateix gruix: els de llevant i ponent són superiors als del nord i sud.
Va ser construïda en dues etapes: en la primera baixos i primer pis, fins a una alçada de 5,30 m, en la qual les parets són de pedra calcària grisa, amb carreus trencats a cops de maceta i en filades horitzontals, de pedres més grosses a les cantonades, on són posades de cap i ample. Més amunt, els paraments externs són de tosca, també tallada regularment en carreus rectangulars. Al cim, les parets est i oest fan pinyó i sobrepassen uns 30 cm la teulada, a fi de protegir-la de ventades, com es feia en moltes esglésies. El sobrealçat de la torre es degué emprendre, probablement, després d'haver-se-li arrambat, en temps considerats segurs, un altre edifici, que li devia restar facultats defensives. D'aquesta segona etapa és el segon pis i la golfa.
El portal primitiu era a la paret de llevant i a l'altura del primer pis; fa 163 X 50 cm. Té arc adovellat, de mig punt. A la paret oposada hi ha dues xiques espitlleres d'ampit horitzontal. Eren meres obertures d'observació per a llunyania de camp visual molt reduït, o simplement obertures de ventilació.. A la segona planta hi ha altres dues espitlleres del mateix tipus, una a llevant i l'altra a ponent.
Pel tipus de tallat de la pedra i les dovelles del portalet, de factura tan semblant a les esglésies berguedanes, és de la mateixa època de la Torre del Riu, o sigui, del S. XIII, i la seva construcció fou deguda, també, a la necessitat de protecció contra bandolers o fugitius de la repressió francesa contra els càtars occitans.[2]
La torre fou adaptada en temps moderns, probablement entre els s. XVI o XVII, per a usos agrícoles i ramaders. Fruit de les reformes és la petita porta amb llinda de fusta oberta al mur de tramuntana, així com la teulada a dues aigües de teula àrab i les últimes filades dels murs de migdia i tramuntana.
Història
[modifica]Joan Serra i Vilaró situa el castell de Faia en el lloc anomenat torre de Santa Magdalena situat en la vall del Bastareny, a una hora de distància de Bagà. El topònim de Faia ja apareix l'any 983, a l'acta de consagració del temple del monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà, on podem llegir «et in ipsa Faia casas et terras et vineas cum affrontaciones illorum». Aquest topònim apareix en un altre document de donació al mateix monestir datat l'any 1087. Més endavant, a mitjan segle xiii, trobem l'antropònim Faia. Tot fa pensar en una família de petits nobles que edificaren un castell a uns dos quilòmetres del Palau dels Pinòs a Bagà, i que adoptaren el nom de Faia (fageda-fagia-faia), potser en referència a la fageda que hi degué haver en aquelles muntanyes. El castell devia tenir una missió de guaita i defensa.
La família Faia és documentada des del 1254 on apareix un Berenguer de Faia, nom que es repetirà sovint en els seus successors, qui molt possiblement feu bastir la torre i l'església romànica de Sta. Magdalena. El seu fill és Guillem Ramon de Faia, testimoni en un document atorgat per Galceran de Pinós a favor de l'arquebisbe de Tarragona i referent a uns heretges de Gósol l'any 1256. El llinatge es perd a finals del s. XIV.
Des del segle xvi i fins a finals del XVII era propietat dels senyors del castell de Roset que hi tenien pagesos emfiteutes. Per casament, s'inicià el senyoriu de la família Còdol que durà fins al segle xix.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Torre de Faia». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Sitjes i Molins, X «Dues torres medievals berguedanes:la del Riu i Faia». L'EROL Revista Cultural del Berguedà HISTORIA, núm. 44, 1994, p.9-11. ISSN: 0212-0445.
Enllaços externs
[modifica]