Torre de Santa Margarida
|
Per a altres significats, vegeu «Torre de Santa Margarida (Palafrugell)». |
|
No s'ha de confondre amb Santa Maria de Valldonzella. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Localitzat a l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | en perill | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| Localització | Camí de la Riera de la Salut | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30350 | |||
| Id. IPAPC | 2553 | |||
| Id. Barcelona | 2520 | |||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Barcelona | |||
La Torre de Santa Margarida o de Valldonzella és un antic monestir, i posteriorment masia, actualment en ruïnes, situada dintre de l'espai protegit del Parc Natural de Collserola, a Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]És un conjunt arquitectònic rural, emplaçat al mig d'una boscúria, en una franja del sector occidental de la serra de Collserola. Es tracta d'un conjunt d'edificacions de línies senzilles, bastides en diverses èpoques, conservant alguna construcció romànica, com el cos lateral destinat a capella, destacant una finestra d'aquell període.[1] També hi ha una galeria amb una finestra, restes de dependències de tipus agrícola, algunes de semiderruïdes. Al seu entorn s'hi poden contemplar àrees d'horta, conreats fins no fa gaire.[1]
Història
[modifica]El topònim Valldonzella és documentat per primer cop el 1147, i la primera menció d'una capella és del 1175.[2] A principis del segle xiii acollia una comunitat de monges d'orde i regla incertes, fins que el 1226 el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou en feu donació a l'Orde del Cister.[1] El 1269, a causa de la inseguretat generada per la Guerra Civil catalana, la comunitat es traslladà al nou monestir de Barcelona, situat fora muralles, a prop del Portal de Sant Antoni.[3][1] Després de diversos trasllats, des del 1913 és al nou monestir de Santa Maria de Valldonzella.[1]
Des del segle xv, la capella va estar vinculada a la torre anomenada de Valldonzella, de Santa Margarida o de Dalt, edifici residencial adossat al mur de migdia. Així, el 1464, l'abadessa de Valldonzella Alamanda de Pia establí en emfiteusi la casa i les terres a Pere Busquets, de Barcelona.[4] El 1505, la propietat fou embargada als cònjuges Caterina i Pere Diumés en virtut d'una sentència judicial que els condemnava a pagar les pensions endarrerides d'uns censos i censals que la gravaven.[4] Aleshores retornà al monestir, contra qui Antic Almogàver i Dusai,[5] que havia adquirit el deute, va interposar un litigi. Aquest es resolgué el 1552 amb una nova sentència, i el 1555, la propietat passà a mans d'Anna Beneta Almogàver i Vilamarí,[6] filla i hereva d'Antic i esposa de Galceran Albanell i Durall,[7] hereu d'una família aristocràtica barcelonina.[4]
La finca passà en herència al seu fill Jeroni Albanell i Almogàver,[8] i després al fill d'aquest, Galceran Albanell i Girón de Rebolledo (1561-1626),[9] que el 1621, en no tenir descendents, en va fer donació al seu nebot Francesc Montsuar i Albanell.[10][4] Després va passar a Agnès d'Argençola i Montsuar,[11] casada amb Josep de Rocabertí i de Boixadors,[12] i seria heretada pel seu fill Jeroni de Rocabertí i d'Argençola.[13][14] Durant aquesta època, els propietaris hi eren gairebé sempre absents, i les terres eren conreades per masovers.[13]
Jeroni Albanell i la seva esposa Isabel Girón de Rebolledo[15] havien acumulat deutes per valor de diversos milers de lliures que mai es van retornar. Això va motivar un llarg procés, que es va resoldre amb una sentència del 1677 condemnant Jeroni de Rocabertí a pagar tots els deutes amb la venda judicial en subhasta pública de les propietats hipotecades. Finalment, el 1687, la torre de Santa Margarida fou adjudicada a Antic Busquets, pagès de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, per 800 lliures.[13]
El 1737, el seu net Josep vengué la propietat a María Nicasia de Toledo y Lacambra, de Madrid,[16] vídua de Juan Fernández-Calderón y Gutiérrez-Pajarillo, superintendent de la Reial Casa de la Moneda de Barcelona i correu major de Catalunya i Balears, natural de Selaya.[17][18][19] La nova propietària va fer reformar la casa i la capella, que va quedar oberta al culte públic fins al 1865, quan el bisbe Pantaleó Montserrat hi el prohibí pel mal estat de l'edifici.[20]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Torre de Santa Margarida». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Villaverde i Ortega, 2011, p. 8-9.
- ↑ Villaverde i Ortega, 2011, p. 9.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Villaverde i Ortega, 2011, p. 12.
- ↑ «Antic (II) de ALMOGAVER y DUSAY». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Anna Beneta de ALMOGAVER y VILAMARI». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Galcerán de ALBANELL y DURALL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Jeroni de ALBANELL y de ALMOGAVER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Galcerán de ALBANELL y GIRON DE REBOLLEDO». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francesc de MONTSUAR-ARINYO y de ALBANELL». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Agnes de ARGENSOLA-COPONS y de MONTSUAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Josep de ROCABERTI-PAU y de BOIXADORS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Villaverde i Ortega, 2011, p. 13.
- ↑ «Rocabertí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Isabel GIRON DE REBOLLEDO». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Maria Nicasia de Toledo y Lacambra». geneanet. Manel Pich.
- ↑ «Juan Fernández Calderón y Gutiérrez Pajarillo». geneanet. Manel Pich.
- ↑ AHPB, notari Bartomeu Cervaró, manual 927/10 (3a part), f. 14v-25, 12-01-1737.
- ↑ Villaverde i Ortega, 2011, p. 14.
- ↑ Villaverde i Ortega, 2011, p. 9-10.
Bibliografia
[modifica]- Villaverde, Montserrat; Ortega, Jordi. ESTUDI HISTÒRIC DEL COMPLEX DE SANTA MARGARIDA DE VALLDONZELLA, BARCELONA. àqabaBCN, març-juny 2011.
Enllaços externs
[modifica]
- «Torre de Santa Margarida». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.