Torre del Molí (Caudiel)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Torrassa i monument  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura medieval | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Caudiel (Alt Palància) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 22 abril 1949 | |||
| Identificador | RI-51-0010794 | |||
| Codi IGPCV | 12.043-9999-000005[1] | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0010794 | |||
| Codi IGPCV | 12.043-9999-000005[1] | |||
| Bé immoble d'Etnologia | ||||
La Torre del Molí, també denominada com Torre d'Aníbal, és una torre defensiva medieval, ubicada als afores de la vila de Caudiel (Alt Palància, País Valencià).
L'edifici
[modifica]Té forma cilíndrica, construïda amb material de conglomerat de pedra i cal, que uneix blocs de pedra regulars. Està coberta amb una cúpula revestida de teixes, que va substituir una anterior coberta plana i amb merlets.
Està dividida en tres altures, tot usant-se com a aljub la planta baixa. A la façana hi ha una fornícula, que pot assenyalar la presència d'una finestra. Es creu que l'entrada actual és diferent a l'original, que devia ser a major altura.
El 1993 va ser restaurada per l'Escola Taller d'Altura.
Història
[modifica]Ha estat atribuïda a Aníbal, i hi ha la hipòtesi que els seus ciments són d'origen romà. Prop de la torre hi discorria una variant de la Via Augusta, que evitava les costeres del Ragudo. Així, el nom de Torre d'Aníbal prové de la llegenda que conta que el púnic va romandre per aquestes contrades durant dos anys mentre preparava l'atac a Sagunt. Segons Plini el Vell, Hirci i Titus Livi, estes torres rebien el nom de Turris Hannibalis, i s'alçaven en turons com a torres de guaita contra lladres o enemics, tot comunicant-se amb altres torres de la zona. En aquest cas, se suposa que aquesta es comunicava amb una altra situada a Sant Roc, Viver.
La torre va tindre ús defensiu durant l'època musulmana i la conquesta cristiana, i va estar vinculada al Castell de Xèrica.
Als voltants s'han trobat soterraments i monedes.
Referències
[modifica]
- Aquest article incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que mitjançant una autorització va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.
- Aquest article pren com a referència el text del Bé d'Interés Cultural incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
- ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2569. Data de consulta: 24 agost 2023.