Torrent de Farà
Aparença
Tipus | curs d'aigua | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Cota inicial | 639 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Lloberola (Solsonès) | ||||
Localització | la Melgosa | ||||
Final | |||||
Cota final | 406 m | ||||
Entitat territorial administrativa | Segarra (Catalunya) | ||||
Localització | Sanaüja | ||||
Desembocadura | riera de Sanaüja | ||||
| |||||
Afluents | 5 (3xD i 2xE)[1]
| ||||
Conca hidrogràfica | conca de l'Ebre | ||||
Característiques | |||||
Dimensió | 3,6 () km | ||||
Superfície | 411,1 km² | ||||
Pendent | 6,5 % | ||||
El Torrent de Farà[2] és un afluent per l'esquerra de la Riera de Sanaüja.
Neix a poc mmens de 400 m. al sud-est de la masia de la Melgosa. De direcció predominant cap a les 10 del rellotge, desguassa al seu col·lector aigües amunt del poble de Sanaüja.
Municipis per on passa
[modifica]Des del seu naixement, el Torrent de Farà passa successivament pels següents termes municipals.
Longitud (en m.) | % del recorregut | |
---|---|---|
Per l'interior del municipi de Biosca | 1.099 | 30,47% |
Per l'interior del municipi de Sanaüja | 2.508 | 69,53% |
Xarxa hidrogràfica
[modifica]La seva xarxa hidrogràfica està constituïda per 14 cursos fluvials la longitud total dels quals suma 8.391 m.
Distribució municipal
[modifica]El conjunt de la xarxa hidrogràfica transcorre pels següents termes municipals:
Distribució per municipis de la xarxa[3] | |||
Municipi | Cursos o trams | Longitud que hi transcorre | |
---|---|---|---|
Biosca | 8 | 2.903 m. | |
Sanaüja | 6 | 5.488 m. |
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.