Vés al contingut

Torroja del Priorat

Plantilla:Infotaula geografia políticaTorroja del Priorat
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 12′ 49″ N, 0° 48′ 37″ E / 41.2135°N,0.81041°E / 41.2135; 0.81041
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaPriorat Modifica el valor a Wikidata
CapitalTorroja del Priorat Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població139 (2023) Modifica el valor a Wikidata (10,53 hab./km²)
Llars39 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicitorrojà, torrojana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície13,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu de Siurana Modifica el valor a Wikidata
Altitud332 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoan Sentís i Peri (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43737 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43154 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT431541 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtorroja.altanet.org Modifica el valor a Wikidata

Torroja del Priorat és una vila i municipi de la comarca del Priorat. Està situat ben bé al centre de la comarca, i està del tot envoltat d'altres termes del Priorat: la Morera de Montsant al nord, Poboleda a l'est, Porrera al sud-est i sud, Gratallops al sud-oest i la Vilella Alta a l'oest.

Etimologia

[modifica]

La primera part del topònim és l'aglutinació de les paraules «torre» i «roja»: aquesta Torre roja està pràcticament desapareguda, però en queden algunes restes al carrer Major del poble, també es troben pedres vermelles procedents de l'antiga torreroja distribuïdes per tot el poble per les façanes de les cases més antigues, des de l'església fins a la part alta del nucli urbà.

La segona part del topònim senzillament aclareix a quina comarca pertany aquest poble de la torre roja, atès que hi ha altres pobles amb el nom semblant als Països Catalans.

Geografia

[modifica]

Com ja és habitual en els municipis d'aquesta comarca, es tracta d'un terme força accidentat.

El punt més alt del terme és a l'extrem sud-est: 664 m. alt., a les Estosses. Des d'aquí una carena que va baixant cap a ponent i lleugerament cap al sud marca el límit termenal. Passa pels Tossals, on ateny els 513 m., passa pel Collet de Pere Joan, a 424 m., i al cap de poc baixa per una carena fins al riu de Siurana, que travessa a l'entorn dels 200 m. alt. Després, puja fins a prop del santuari de la Consolació, a 447 m. i trenca cap al nord, seguint una altra carena cap al nord-oest, en direcció a la Vilella Baixa.

Quan ja és a les envistes d'aquesta població i ateny els 421 m. alt., trenca cap a llevant i va a cercar una carena, cap al nord, que va a passar a prop del poble de la Vilella Alta, que queda a ponent. Aquesta carena, que va dels 375 als 425 m., va pujant fins que arriba a la Punta de les Bassetes, de 493 m. alt. Continua encara carenant cap al nord-est, fins que arriba a la Creu Alta, a 553 m. alt. Sempre per carenes, baixa a trobar el barranc dels Closos, per tornar-se a enfilar en direcció nord, cap al Coll de la Creueta, a 548 m. alt. En aquest lloc el terme segueix tota la capçalera del barranc de les Comes, i marca un apèndix del terme cap al nord, que arriba fins a l'alçada d'Escaladei, i torna a baixar cap al sud, sempre per carenes. Passa per les Salanques, als 474 m. alt., i els Castellets, a 433. Baixa cap al riu de Siurana, a l'indret del Mas d'en Doix, a 277 m. Encara per carenes, puja fins a la Roca de l'Eloi, a 547 m. alt., el Coll de Poboleda, a 523, i continua pujant, cap al sud-est, fins a arribar a les Estosses, on hem començat el recorregut.

A l'interior del terme hi ha algunes petites elevacions d'uns 325 m. alt., entre les quals destaquen sobretot los Bessons, al nord-est de la vila, de 480 metres d'altitud.

El riu de Siurana travessa el terme de nord-est a sud-oest, però formant múltiples meandres, ja que la distància que salta és relativament curta: entra en el terme als 277 metres i en surt als 200. Com que els límits del terme són gairebé sempre els serrats que tanquen la vall del Siurana, es pot dir que tot sencer, aquest terme municipal és un tram de la conca del riu de Siurana. Per la dreta (nord i ponent), va rebent nombrosos barrancs: barrancs de les Comes, dels Closos, dels Amitgers, dels Pardelases, de les Planes... Per l'esquerra (sud i llevant), en rep d'altres: barrans de Poboleda (que rep els de l'Arrabassada, del Vinyó i de l'Olla), i del Metge.

Comunicacions

[modifica]

Travessen el terme les carreteres TP-7403 (Porrera-Torroja del Priorat) i T-711 (T-710, a Gratallops-Torroja del Priorat), que són una continuïtat de l'altra. Una carretera local, a més, enllaça Torroja del Priorat amb Escaladei. Encara, l'apèndix de la vall del barranc de les Comes és travessat per la carretera T-702 (C-242, Cornudella de Montsant-la Vilella Baixa).

També passa per aquest terme el GR-174, anomenat Sender del Priorat.

Personalitats

[modifica]

A Torroja del Priorat viu i treballa la interessant artista plàstica Montserrat Aixalà i Blasco, filla del poble, autora d'una interessant obra escultòrica i que ha ampliat la seva expressió artística a altres tècniques: gravat, pintura, esmaltat, ceràmica... Té l'obrador, dotat amb sala d'exposicions, en el mateix poble.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
32 37 39 138 495 858 859 980 719 555

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
558 506 341 313 273 203 166 149 136 136

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
129 130 139 143 149 142 169 165
172
160

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
153
148
152
141 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata


Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 

Enllaços externs

[modifica]