Torrons la Campana
Torrons la Campana | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Botiga | |||
Construcció | segle XX | |||
Característiques | ||||
Altitud | 4 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
Localització | Carrer de la Princesa, 36, Barcelona | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 42889 | |||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Id. Barcelona | 4356 | |||
Torrons la Campana és una botiga de Barcelona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Establiment comercial situat al local esquerre del portal d'accés a l'edifici situat entre mitgeres a la cantonada entre el carrer Princesa i el carrer Flassaders. Les dues úniques obertures de la botiga estan situades al carrer Princesa. Presenten una estructura de fusta aplacada a la façana que disposa de tres brancals, decorats amb unes volutes i gravats amb motius vegetals, a l'interior dels quals figura el nom dels productes en venda. Emmarcant les dues obertures hi ha un moble situat a la llinda de manera contínua amb el nom de l'establiment pintat damunt la fusta. Les dues obertures tenen una petita porta, també de fusteria, i un aparador al costat, col·locat de manera simètrica. A l'obertura del costat esquerre es conserva el moble aparador. Pel que fa a l'interior, de dimensions petites, està marcat per la fusteria de tons clars que ocupa tot l'espai. Hi ha, també, els taulells formats per un moble de fusta laminats amb un sobre de marbre i dos mobles de prestatges amb vitrines senzilles. A la paret frontal hi ha un rètol que commemora els cent anys d'història de la torroneria.[1]
Història
[modifica]L'establiment de torrons va obrir-lo Francesc Mira, per primera vegada, en aquest local el 1920, que es traslladà des de la botiga que ja tenia a la plaça de l'Àngel el 1890. Mira era originari de Xixona, i va portar a Barcelona la seva tradició torronaire. El negoci ha anat passant fins a la quarta generació familiar.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Torrons la Campana». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2017].