Torsió ovàrica
Tipus | malaltia ovàrica i torsió d'un òrgan |
---|---|
Especialitat | oncologia ginecològica |
Patogènesi | |
Localització | ovari i trompa de Fal·lopi |
Classificació | |
CIM-11 | GA18.5 |
CIM-10 | N83.5 |
CIM-9 | 620.5 |
Recursos externs | |
MeSH | D000082843 |
La torsió ovàrica, anomenada també anexial, fa referència a la rotació de l'ovari sobre el lligament que l'aguanta. Això, provoca una disminució de la irrigació sanguínia i comporta la simptomatologia associada. La seva inespecificitat en la simptomatologia fa que el seu diagnòstic sigui difícil.[1]
Epidemiologia
[modifica]La torsió ovàrica és freqüent en dones joves però es pot produir a totes les edats. Aproximadament, el 70% dels casos es diagnostiquen en dones de menys de 30 anys. Cal destacar un increment de la incidència en dones embarassades, aproximadament un 20% dels casos. És una de les emergències ginecològiques que requereixen atenció immediata.[2][3]
La torsió ovárica dreta és la més comuna i normalment és unilateral.
Etiologia
[modifica]La torsió ovàrica pot ser provocada per diferents causes. Embaràs ectòpic, hiperestimulació ovárica en cas d'In Vitro, anomalies congènites, canvis fisiològics dels ovaris, fibromes, traumes a un o als dos ovaris, entre altres.[4]
Simptomatologia
[modifica]Els signes i síptomes associats a la torsió ovárica són variables depenent del grau de torsió. El 70% de les dones presenten nàusees i vòmits. A més a més, poden aparèixer febre, dolor a zona abdominal baixa, entre altres. El dolor sol ser semblant a un còlic.[5]
Factors de risc
[modifica]Hi ha tota una sèrie de factors que poden incrementar la possibilitat de desencadenar una torsió ovàrica. Alguns d'ells són: torsió anexial, quist superior a 5 cm, estimulació dels ovaris in vitro, entre altres.[6]
Diagnòstic
[modifica]El diagnòstic d'aquesta patologia és difícil de fer. Tot i així, la clínica, és a dir, el dolor d'inici sobtat i sever, i amb proves complementàries com ecografia o tomografia axial computeritzada.[7] En les dones embarassades sol ser més freqüent i també es realitza una prova d'embaràs si se'n desconeix.[8]
Diagnòstic diferencial
[modifica]El difícil diagnòstic de la torsió ovàrica pot afavorir els diagnòstics diferencials. Alguns d'ells poden ser: edema ovàric, abscés tuboovàric, embaràs ectòpic, torsió de mioma subseròs, quist fol·licular hemorràgic, entre altres.[9]
Pronòstic
[modifica]Si el diagnòstic es ràpid i es tractada correctament aquest és positiu i no hi ha seqüeles. Si tot el procés és més lent es pot produir la necrosi de l'ovari, és a dir, la mort cel·lular. A més a més, també poden aparèixer problemas de fertilitat.
Referències
[modifica]- ↑ Pardo Pumar, María Isabel; Arca, Silvia Campos; Couto, María Rut Aguiar; Giménez, María Eugenia García «Torsión anexial como causa de abdomen agudo en una paciente adolescente» (en castellà). Progresos de Obstetricia y Ginecología, 54, 9, p. 469–472. DOI: 10.1016/j.pog.2011.04.015. ISSN: 0304-5013.
- ↑ «Torsion ovarica: causas síntomas tratamiento.-Complicaciones» (en anglès), 28-03-2015. Arxivat de l'original el 2016-09-07. [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ «Ovarian Disorders: MedlinePlus». [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ «Ovarian Torsion: Background, Pathophysiology, Etiology». .
- ↑ «Centro Integral de Reproducción Humana | CIRH». www.cirh.com.mx. Arxivat de l'original el 2017-05-16. [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ «Ovarian hyperstimulation syndrome: MedlinePlus Medical Encyclopedia». medlineplus.gov. [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ «Ovarian Torsion Clinical Presentation: History, Physical Examination, Complications». emedicine.medscape.com. [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ «Revista Iberoamericana de Fertilidad:: Torsión ovárica. Manejo clínico de 47 casos en el Hospital Universitario La Paz entre los años 1999-2009». www.revistafertilidad.org. [Consulta: 13 setembre 2016].
- ↑ «Torsión anexial: Diagnóstico radiológico - Hospital Privado de Comunidad». www.hpc.org.ar. Arxivat de l'original el 2016-09-20. [Consulta: 13 setembre 2016].