Toshiko Mori
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1951  (72/73 anys)Japó | ||
| Formació | Universitat Harvard Cooper Union | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | arquitecta | ||
| Ocupador | Universitat Harvard | ||
Toshiko Mori (nascuda el 1951) és una arquitecta japonesa establerta als Estats Units. És fundadora y directora de Toshiko Mori Architect, TMA (1981),[1] i de VisionArc.
Actualment és professora en Pràctica de la Arquitectura, a l'Escola de Disseny de la Universitat Harvard, on presidí del departament d'arquitectura del 2002 al 2008.[2]
Educació
[modifica]Mori es graduà a l'Escola d'Art (1971) i a l'Escola d'Arquitectura (1976) de la Universitat Copper Union. El 1996 rebé el títol honorífic M. Arch de l'escola de Disseny de la Universitat Harvard.[3]
Carrera professional
[modifica]Abans de fundar el seu propi estudi, Toshiko Mori Architect,[2] Toshiko Mori treballà per Edward Larrebee Barnes. Està registrada per poder exercir d'arquitecta als estats de Connecticut, Florida, Maine, Massachusetts, Michigan, Minnesota, Missouri, New Jersey, Nova York, Rhode Island i Washington D.C.. Fou contractada per l'escola de disseny de la Universitat Harvard el 1995, on presidí el departament d'Arquitectura del 2002 al 2008. Per ara ha impartit classes a l'escola arquitectura de la Cooper Union, a la Universitat de Colúmbia i a la Universitat Yale. Va impartir classes sobre arquitectura de teixits, materials i procediments de construcció de l'arquitectura, innovacions estructurals i el rol dels i les arquitectes com agents de canvi en un context global.[1]
Recentment ha combinat la seva tasca acadèmica amb el desenvolupament de centres comunitaris i centres artístics amb fins no lucratius. Destaca el Centre Cultural Thread,[4] realitzat al 2015 a el Senegal. El projecte concebut com a Nova Residència per a Artistes en Senegal, fou realitzat pro-bono i guanyà un premi AIA New York Chapter i fou seleccionat per a la Bienal d'Arquitectura de Venècia. Es tracta d'un edifici dissenyat i construït amb materials locals i els constructors locals compartiren els seus coneixements del treball amb bambú, maons i sostres de palla. La combinació de tècnicas tradicionals i innovacions de disseny, aportades per Mori, han fet de l'edifici una obra singular, amb coberta a dos aigües, que ajudarà a arreplegar, al voltant del 40% de l'aigua de pluja, per a ser utilitzada per a ús domèstic dels habitants de la casa.[5]
Durant els més de trentra anys de carrera professional ha fet projectes molt diferents, tant de caràcter residencial com institucional, cultural o comercial. Entre els seus projectes residencials s'inclouen habitatges unifamiliars en diversos països i ciutats com Nova York, Mongòlia, Taiwan o Àustria. Ha fet projectes per a la Universitat de Brown i la Universitat de Syracuse, entre altres, i pertany a l'equip de disseny del Master Plan de la Universitat de Nova York.[1]
- Brooklyn Children's Museum Rooftop Pavilion Brooklyn, Nova York.
- New York University Master Plan.
- Centre de Visitants del complex Darwin D. Martin House, Buffalo, Nova York.
- Teatre, biblioteca, museu i Hudson Park Boulevard Subway Canopy, Nova York.
- Poe Park Visitor Center, Bronx.
- 2015. Centre Cultural Thread, Senegal.[6]
Premis i reconeixements
[modifica]Toshiko Mori ha rebut, al llarg de la seua trajectòria professional, nombrosos premis i distincions, dels que citem uns pocs més avall.[2] El 2014 fou inclosa en la llista AD100 Architectural Digest's, la qual reuneix, des de 1990, a les i els arquitectes i dissenyadors més destacats del món. A més, Toshiko Mori és presidenta del Consell d'Agenda Global sobre Disseny en el Fòrum Econòmic Mundial, sent l'encarregada de l'estudi i la investigació sobre arquitectura sostenible.[3][7]
- 2011: "WAF Award Finalist", Centre d'Excel·lència de Siracusa.
- 2010: Premi de la Comissió de Disseny Público de la Ciutat de Nova York per Excel·lència en Disseny, Terrat del Pavelló del Museu de Nens en Brooklyn; "WAF Award Finalist", Pavelló Greatbatch; "American Architecture Award Finalist", Pavelló Greatbatch; Premi de Excel·lència "AIA New York State", Pavelló Greatbatch; Premi d'Honor d'Arquitectura de l'"AIA New York Chapter", Pavelló Greatbatch.
- 2009: Premi d'Honor de l'"AIA Buffalo/Western New York", Pavelló Greatbatch; Premi Projecte d'Honor de l'"AIA New York Chapter", Newspaper Café.
- 2008: Premi d'Excel·lència de l'"AIA New York State", ampliació de la Casa al Golf de Mèxic I; Premi Projecte d'Honor de l'"AIA New York Chapter"; Centre de Excel·lència de Siracusa.
- 2007: Premi de Disseny de la Comissió d'Arte de la Ciutat de Nova York, Centre de Visitants "Poe Park".
- 2006: "Design Life Now: National Design Triennial 2006", Museu Nacional de Disseny "Cooper-Hewitt".
- 2004/2005: Millor Arquitectura en l'Exposició de Disseny, secció d'EE.UU. de l'Associació Internacional de Crítics d'Art.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Grandes despachos. La arquitectura de Toshiko Mori Arhitect (TMA)» (en castellà). Arquitectura y empresa. [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Toshiko Mori: obra seleccionada (II).» (en castellà). Metalocus, 11-10-2012. [Consulta: 6 octubre 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «ARQUITECTAS SOLIDARIAS. GRETE SCHÜTTE-LIHOTZKY Y TOSHIKO MORI» (en castellà). Usuaria Desactivada, 06-04-2015. [Consulta: 6 octubre 2016].
- ↑ «Toshiko Mori Architects Thread Artist Residency and Cultural Centre Senegal» (en anglès). Floornature. Architecture & Surfaces, 19-12-2016. [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ «Nueva Residencia para Artistas en Senegal / Toshiko Mori» (en castellà). Planos de Casas Gratis, 27-03-2015. [Consulta: 6 octubre 2016].
- ↑ «Centro Cultural Thread» (en castellà). Wikiarquitectura. [Consulta: 3 febrer 2020].
- ↑ «Toshiko Mori 1951» (en castellà). Un dia una arquitecta, 09-09-2017. [Consulta: 3 febrer 2020].