Tots tres surten per l'Ozama
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Gènere | novel·la |
Tots tres surten per l'Ozama és una novel·la de Vicenç Riera i Llorca, publicada primer a Mèxic (1946) i després a Barcelona (1967).[1][2][3]
Primera novel·la conductista a Catalunya, no va poder ser prou valorada perquè, per raons de censura, no es pogué publicar fins al 1967, malgrat haver sortit a Mèxic el 1946. Ha estat traduïda al castellà.[4]
La novel·la tracta dels esforços per sobreviure de tres exiliats que van a parar a la República Dominicana, sota el règim de Rafael Trujillo.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Antoni Comas. "Tots tres surten per l'Ozama", dins Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, 1988, vol. XI, p.360-361
- ↑ Ventura, Albert. «La narrativa oblidada de Vicenç Riera Llorca». Núvol, 19-01-2017. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Tots tres surten per l’Ozama». [Consulta: 20 desembre 2024].
- ↑ Jordi Castellanos, "L'home que més esforç ha fet per explicar-nos l'exili" dins El País (16/05/9)