TrES-4b

TrES-4b
Tipus	planeta extrasolar
Data de descobriment	2006 i octubre 2007
Mètode de descobriment	mètode del trànsit
Cos pare	GSC 02620-00648
Constel·lació	Hèrcules
Època	J2000.0
Dades orbitals
Semieix major a	0,05159 ua
Excentricitat e	0,016
Període orbital P	3,55 d
Inclinació i	83,07 °
Distància angular θ	0,00011 ″
Característiques físiques i astromètriques
Radi	1,838 R_J
Diàmetre	2.140.000 km
Massa	0,498 M_J
Temperatura efectiva	6.595 K
Paral·laxi	1,9095 mas
Moviment propi (declinació)	−20,855 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	−6,482 mas/a
Velocitat radial	−16,51 km/s
Gravetat superficial equatorial	29.500 cm/s²
Ascensió recta (α)	17h 53m 13.0491s
Declinació (δ)	37° 12' 42.5861''
Metal·licitat	12
Catàlegs astronòmics
	TrES-4b (Trans-Atlantic Exoplanet Survey); TOI-2124b (TESS Object of Interest); TOI-2124.01 (TESS Object of Interest); TIC 159742538b (TESS Input Catalog)

TrES-4b és un planeta extrasolar^[9] i un dels exoplanetes més grans que s'ha trobat mai, després de WASP-12b, WASP-17b, CT Chamaeleontis b (encara que aquest pot ser un nan marró) i GQ Lupi b. Va ser descobert el 2006 i anunciat el 2007 pel Trans-Atlantic Exoplanet Survey, utilitzant el mètode trànsit. Es troba a uns 1.400 anys llum (430 pc) que orbita al voltant de l'estrella GSC 02620-00648, a la constel·lació d'Hèrcules.^[10]

TrES-4 gira al voltant de la seva estrella principal cada 3.543 dies i l'eclipsa quan es veu des de la Terra. El planeta és 0,919 vegades més massiu que Júpiter però 1.799 vegades el diàmetre, el planeta més gran mai trobat (juntament amb WASP-17b, trobat l'1 de maig de 2009), donant-li una densitat mitjana de només al voltant de 0,333 grams per centímetre cúbic, aproximadament el mateix que la lluna Metone de Saturn. Això va fer que TrES-4 sigui el planeta més gran conegut i el planeta amb la densitat més baixa coneguda en el moment del seu descobriment.^[11]^[10]

El radi orbital de TrES-4 és 0.05091 ua, donant-li una temperatura superficial prevista d'uns 1782 K. Això, per si mateix, no és suficient per explicar la baixa densitat del planeta. Actualment no se sap per què TrES-4 és tan gran. Les causes probables són la proximitat a una estrella mare que és 3-4 vegades més lluminosa que el Sol, així com la calor interna del planeta.^[11]^[10]

Un estudi de 2008 va concloure que el sistema GSC 06200-00648 (entre d'altres) és un sistema d'estrelles binàries que permet una determinació encara més precisa dels paràmetres estel·lars i planetaris.^[11]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 David Charbonneau «TrES-4: A Transiting Hot Jupiter of Very Low Density» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 14-09-2007, pàg. L195-L198. DOI: 10.1086/522115.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Luigi Mancini «The GAPS Programme with HARPS-N at TNG. XIV. Investigating giant planet migration history via improved eccentricity and mass determination for 231 transiting planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2017, pàg. A107. DOI: 10.1051/0004-6361/201629882.
↑ Caterina Boccato «The GAPS programme with HARPS-N at TNG» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3-2015, pàg. 15–15. DOI: 10.1051/0004-6361/201425570.
↑ Carole Ann Haswell «ExoClock Project. III. 450 New Exoplanet Ephemerides from Ground and Space Observations». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 2023, pàg. 4. DOI: 10.3847/1538-4365/AC9DA4.
↑ «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-12-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201527297.
↑ «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201527883.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 ^7,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.
↑ «Planet TrES-4 b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 17 desembre 2020].
↑ ^10,0 ^10,1 ^10,2 Mandushev, Georgi; etal «TrES-4: A Transiting Hot Jupiter of Very Low Density». The Astrophysical Journal Letters, 667, 2007, pàg. L195–L198. arXiv: 0708.0834. Bibcode: 2007ApJ...667L.195M. DOI: 10.1086/522115.
↑ ^11,0 ^11,1 ^11,2 Daemgen, S.; Hormuth, F.; Brandner, W.; Bergfors, C.; Janson, M.; Hippler, S.; Henning, T. «Binarity of transit host stars - Implications for planetary parameters». Astronomy and Astrophysics, 498, 2009, pàg. 567–574. arXiv: 0902.2179. Bibcode: 2009A&A...498..567D. DOI: 10.1051/0004-6361/200810988.

Vegeu també

UY Scuti, l'estrella més gran coneguda
WASP-17b, un altre gran exoplaneta

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: TrES-4b

«Team finds largest exoplanet yet». BBC News, 07-08-2007.
«New monster planet 'could float on water'». ABC News (Australia), 07-08-2007.
Than, Ker «Largest Known Exoplanet Discovered». Space.com news service, 06-08-2007 [Consulta: 7 agost 2007].
Muir, Hazel «Largest known exoplanet puzzles astronomers». NewScientist.com news service, 06-08-2007 [Consulta: 7 agost 2007].

Coordenades: 17^h 53^m 13^s; +37° 12′ 42″

[58dc2425f3538104713f102f88b3bfd6a3752758-1] 1,0 ^1,1 David Charbonneau «TrES-4: A Transiting Hot Jupiter of Very Low Density» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 14-09-2007, pàg. L195-L198. DOI: 10.1086/522115.

[68e97a16ad4f49a78ce45044762ac39f95687ce4-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Luigi Mancini «The GAPS Programme with HARPS-N at TNG. XIV. Investigating giant planet migration history via improved eccentricity and mass determination for 231 transiting planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2017, pàg. A107. DOI: 10.1051/0004-6361/201629882.

[3c2be894d0199cd33a8e7375b6e61e3bb1b532f1-3] Caterina Boccato «The GAPS programme with HARPS-N at TNG» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3-2015, pàg. 15–15. DOI: 10.1051/0004-6361/201425570.

[c329d29412488aba8214c8c610de89b7082daa53-4] Carole Ann Haswell «ExoClock Project. III. 450 New Exoplanet Ephemerides from Ground and Space Observations». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 2023, pàg. 4. DOI: 10.3847/1538-4365/AC9DA4.

[354b96793c48ef32160c94a5dfef07e39cee0137-5] «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-12-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201527297.

[317ac589340d55b5cbc55442793de28546c5b2df-6] «Evolved stars and the origin of abundance trends in planet hosts» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2016. DOI: 10.1051/0004-6361/201527883.

[b64af6c056b6c5f6a7ea17156dcd718d4744bbf8-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 ^7,3 ^7,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.

[747c0b9d2215d5086140044eafc1b1f32f427d2f-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 Jesus Maldonado «The metallicity signature of evolved stars with planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 6-2013, pàg. 84–84. DOI: 10.1051/0004-6361/201321082.

[TEPE-9] «Planet TrES-4 b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 17 desembre 2020].

[Mandushev2007-10] 10,0 ^10,1 ^10,2 Mandushev, Georgi; etal «TrES-4: A Transiting Hot Jupiter of Very Low Density». The Astrophysical Journal Letters, 667, 2007, pàg. L195–L198. arXiv: 0708.0834. Bibcode: 2007ApJ...667L.195M. DOI: 10.1086/522115.

[binary-11] 11,0 ^11,1 ^11,2 Daemgen, S.; Hormuth, F.; Brandner, W.; Bergfors, C.; Janson, M.; Hippler, S.; Henning, T. «Binarity of transit host stars - Implications for planetary parameters». Astronomy and Astrophysics, 498, 2009, pàg. 567–574. arXiv: 0902.2179. Bibcode: 2009A&A...498..567D. DOI: 10.1051/0004-6361/200810988.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]