Tractat de Blois (1504)
| Tipus | tractat internacional  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 22 setembre 1504 | ||
| Localització | Blois (França) | ||
| Estat | França | ||
El primer Tractat de Blois, signat el 22 de setembre de 1504 a la ciutat de Blois, fou un tractat concertat entre Lluís XII de França i Felip el Bell.[1]
En aquest tractat es va acordar el matrimoni entre Carles de Luxemburg, fill de Felip el Bell i Joana I de Castella, i futur Carles I de Castella, amb Clàudia de França, filla i hereva de Lluís XII i Anna de Bretanya, sent el Regne de Nàpols el dot assenyalat, encara que el monarca francès es reservava el seu govern. A més, es pactà que si el rei de França moria sense descendència masculina, la parella rebria com a dot el ducat de Milà, Gènova i les seves dependències, els comtats d'Asti i Blois, el ducat de Borgonya, els vescomtats d'Auxonne, Auxerrois, Mâconnais i Bar-sur-Seine.[2][3]
Així mateix, Lluís XII es comprometé a protegir les demandes que pretenia fer Felip el Bell sobre el tron de Castella, amb el que aconseguia un enfrontament entre Ferran el Catòlic i el seu gendre i una posició avantatjosa per a França si s'arribava a trencar la unió entre la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.
Els Estats Generals reunits en Tours, davant la probable situació que tals territoris passessin a la corona espanyola, van demanar a Lluís XII que anul·lés el tractat, per la qual cosa el casament fou cancel·lat, casant Clàudia de França amb el seu cosí Francesc I d'Angulema.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Mowat, R.B. A History of European Diplomacy, 1451-1789. Longmans, Green & Co., 1928, p. 32.
- ↑ Encyclopædia Britannica
- ↑ Urosa Sánchez, Jorge «El tratado de Blois de 1505 como fundamento de la razón de Estado en la estrategia de Fernando el Católico». boe.es, 2017, pàg. 377-413.
- ↑ Smedley, Edward. The history of France: from the final partition of the empire of Charlemagne, A.D. 843, to the peace of Cambray, A.D. 1529. Vol. 1. Baldwin, 1836, p. 475