Tractat de Fontainebleau (1679)

El Tractat de Fontaineblau signat a Fontainebleau el 2 de setembre^[1] del 1679 entre el rei de Dinamarca i Noruega Cristià V i Carles XI de Suècia de l'Imperi Suec, sota la pressió de Lluís XIV de França, aliat de Suècia, va terminar la Guerra d'Escània (1675-1679).^[2]

El tractat va estipular que s'havia de tornar a Suècia tots els territoris perduts durant la guerra (que es trobaven sobretot al nord Alemanya: entre d'altres Holstein-Gottorp, Rügen i Pomerània), i de retornar a les condicions del Tractat de Copenhagen del 1660.^[3] Va ser completat i detallat per la Pau de Lund del 26 de setembre del mateix any. Cap de les dues potències van obtenir el control del mar Bàltic, el que va ser un dels reptes de l'inici de la guerra.^[4] Aquesta pau va ser confirmada el 1680 pel casament del rei de Suècia amb Ulrica Elionor de Dinamarca, la germana de Frederic III de Dinamarca.^[5]

Bibliografia

↑ En certs text nòrdics, una regió protestant que només va adoptar molt més tard la reforma del calendari gregorià del 1582, s'utilitza la data del 23 d'agost
↑ de Saint-Prest, 1725, p. 101-103.
↑ Text complet del tractat en llatí i alemany: «1679 IX 2 Friedensvertrag von Fontainebleau». A: Reichsarchiv (en llatí, alemany). vol. 10, 1712, p. 193-201. «Friedens-Schluss zwischen Franckreich/Schweden und Dännemarck aufgerichtet zu Fontainebleau Anno 1679 worinn auch dass herzogliche Holstein-Gottorfsche Haus restituiret worden.»
↑ Lunde, Hendrik O. A Warrior Dynasty: The Rise and Decline of Sweden as a Military Superpower (en anglès). Havertown (Pennsylvania): Casemate, 9781612002422, p. 210-211. ISBN 9781612002422.
↑ de Saint-Prest, 1725, p. 104.