Tractat de Heiligen
| ||||
| Tipus | tractat internacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Heiligenhafen | |||
| Data | 811 | |||
| Localització | Heiligenhafen (Alemanya) | |||
| Signatari | ||||
El tractat de Heiligen va ser un acord de pau signat a Heiligen l'any 811 entre el rei viking Hemming de Dinamarca i Carlemany. Segons l'acord, la frontera del sud entre Dinamarca i l'Imperi Carolingi es va establir al riu Eider i confirmava la voluntat de pau establerta per ambdós monarques l'any 810.[1]
Des dels dies d'Offa d'Angeln, el riu Eider havia estat zona fronterera entre els angles i els saxons. Després del sotmetiment del Ducat de Saxònia durant les guerres saxones sota domini de Carlemany, el predecessor de Hemming, Godofreu I de Dinamarca va travessar el riu i va llançar campanyes de guerra contra frisons, nordalbingis, obotrites i altres pobles eslaus i els va sotmetre a tribut, amenaçant fins i tot a Carlemany amb la guerra. Tot i la mort de Godofreu, Hemming volia assegurar el control del seu territori enfront dels rivals i pretendents al tron i va preferir acordar la pau amb els francs. Els negociadors de l'emperador i del rei danès es van reunir en una illa de l'Eider (avui a la zona de Rendsburg) i van definir els límits i àrees d'influència.
Els Annales regni Francorum recullen en les seves entrades per a l'any 810 el tractat:
- «Després de la mort de Godofreu, rei dels danesos, Hemming, fill del seu germà, li va succeir en el tron i va fer paus amb l'emperador. »
Les entrades per l'any 811 inclou una detallada relació d'esdeveniments i negociadors:
- «La pau anunciada entre l'emperador i Hemming, el rei dels danesos, només va poder ser jurada de braços creuats a causa de el cru hivern que va obligar a tancar els camins i les dues parts no van poder viatjar. Només amb l'arribada de la primavera i l'obertura de camins, tancats per la severa gelada, va facilitar que 12 magnats per cada bàndol, francs i danesos, es reunissin a prop del riu Eider i signessin el tractat de Heiligen i confirmessin la pau per un intercanvi de promeses segons els seus costums.»
- «Els nobles francs eren el comte Walach, fill de Bernard, comte Burchard, comte Unroch, comte Odo, comte Meginhard, comte Bernard, comte Egbert, comte Theothari, comte Abo, comte Osdag i el comte Wigman. A la banda danesa estaven Hankwin i Angandeo, germans de Hemming, i a més, altres distingits homes entre el seu poble: Osfrid anomenat Turdimulo, Warstein, Suomi, Urm, un altre Osfrid, fill d'Heiligen, i Osfrid de Schönen, i Hebbi i Aowin. » [2]
Història posterior
[modifica]Tot i que en les dècades següents hi van haver escaramusses a la frontera i el rei alemany Enric I va conquistar l'enclavament danès de Hedeby i Danevirke a 934, les fronteres es van mantenir intactes entre Canut II i Conrad II en 1025 amb el compromís matrimonial dels seus fills Gunilda i Enric III.
Durant segles el riu Eider va ser la marca fronterera del Ducat de Schleswig (al sud de la Jutlàndia danesa) i Holstein en el sacre Imperi romanogermànic, fins a 1864 quan les tropes prussianes i austríaques van travessar el riu i van conquerir Schleswig durant la guerra dels Ducats.
Referències
[modifica]- ↑ Thursten, Tina L. Landscapes of Power, Landscapes of Conflict: State Formation in the South Scandinavian Iron Age. Nueva York: Kluwer Academic, 2001, p. 67. ISBN 030644979X.
- ↑ "Carolingian Chronicles: Royal Frankish Annals and Nithard's Histories" (1970), trad. Bernhard Walter Scholz, p. 93