Tractat de No Proliferació Nuclear

Tractat de No Proliferació Nuclear

NPT, TNP i 核拡散防止条約
En verd clar els països que han signat i ratificat el tractat, en verd fosc els que no l'han ratificat però l'aproven, en vermell els tres països que no hi són ni l'aproven (Índia, Pakistan i Israel) i en taronja el país que n'ha sortit (Corea del Nord).
38° 53′ 42″ N, 77° 02′ 12″ O
Nom en la llengua original	(en) Treaty on the Non-Proliferation of Nuclear Weapons (ru) Договор о нераспространении ядерного оружия (fr) Traité sur la non-prolifération des armes nucléaires (zh) 不扩散核武器条约
Identificador de llei o regulació	昭和51年条約第6号
Tipus	tractat internacional
Data	1r juliol 1968
Entrada en vigor	5 març 1970
Localització	Washington DC Moscou (Rússia) Londres
Estat	Ciutat del Vaticà i Alemanya
Nombre de participants	190
Dipositari	Govern de la Unió Soviètica, Govern del Regne Unit, Govern Federal dels Estats Units i Govern de Rússia
Llengua original	anglès, rus, francès, castellà, xinès clàssic i xinès
Condició	Ratificació per part de la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units i altres 40 estats.
Obra completa a	un.org…
Lloc web	un.org…

El tractat sobre la no proliferació d'armes nuclears és un tractat internacional que té com a objectiu reduir l'ús d'armament nuclear al món i els riscos que comporta. Es basa en tres pilars fonamentals, que són la no proliferació d'armament nuclear, el desarmament nuclear i l'ús pacífic de l'energia nuclear. Va ser redactat i signat l'any 1968 i va entrar en vigor el 5 de març de 1970, quan el van ratificar quaranta-tres països. Actualment 189 estats formen part del tractat. L'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA) és l'entitat encarregada de vetllar perquè s'apliqui.

Aquest tractat considera dues categories d'Estat diferents: els que tenen permès el desenvolupament, comerç i possessió d'armes nuclears i els que no. Al primer grup només hi pertanyen cinc països; els tres depositaris, que ho són des que van signar en 1968, (Estats Units, Regne Unit i l'antiga Unió Soviètica, actualment és Rússia qui té aquest dret), i des de 1992 també França i Xina. Aquests països són també els únics membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquests privilegis els justifiquen pel fet de ser els únics que havien fet assajos de bombes nuclears abans de 1967.

Des del seu naixement, només un país s'ha retirat d'aquest tractat, va ser Corea del Nord en 2003.

Vegeu també

• Tractat de prohibició parcial de proves nuclears de 1963

Enllaços externs

• Text del tractat a Viquitexts (anglès)