Vés al contingut

Tractat de Nystad

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Nystad
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 60° 48′ 00″ N, 21° 24′ 35″ E / 60.8°N,21.4097°E / 60.8; 21.4097
Tipustractat de pau Modifica el valor a Wikidata
Data30 agost 1721 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióUusikaupunki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
EstatSuècia Modifica el valor a Wikidata
Participant
Signatari
Possessions sueques cedides a Rússia el 1721 en virtut del Tractat de Nystad.

Tractat de Nystad[1][2] és el nom que rep l'acord de pau signat per Suècia i Rússia el 30 d'agost(C.J.) - 10 de setembre (C.G.) - de 1721 a Nystad, nom suec de la localitat finlandesa d'Uusikaupunki. La pau que va posar fi a la Gran Guerra del Nord, entre l'Imperi Suec i l'Imperi Rus.[3]

Durant la guerra Pere I de Rússia havia ocupat totes les possessions sueques a la costa del Bàltic oriental: l'Íngria sueca (on va començar a construir la futura nova capital russa de Sant Petersburg el 1703), l'Estònia sueca i la Livònia sueca (que havia capitulat el 1710) i Finlàndia.

A Nystad, el rei Frederic I de Suècia va cedir parts de Vyborg, el Comtat de Kexholm (actual Priozersk a Rússia) i va reconèixer formalment la transferència d’Estònia (amb les illes Saaremaa i Hiiumaa), Livònia, Íngria i el sud-est de Finlàndia (Kexholmslän i part de l’istme de Karelia) a Rússia a canvi de dos milions de taler de plata, mentre que Rússia va retornar la major part de Finlàndia al domini suec.

Rússia es reservava el dret a fer de mitjancera entre Suècia i Polònia en les futures negociacions. Això no va ser així, i ambdós països no van signar la pau oficial fins a 1732 amb la Declaració de Polònia.

Fou una de les fites que van evidenciar la pèrdua de l'hegemonia sueca al Bàltic en favor de Rússia.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Peace of Nystad | European history» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 10 octubre 2021].
  2. «NYSTAD» (en italià). Enciclopedia Italiana. [Consulta: 10 octubre 2021].
  3. Blumbergs, Andrew James. The Nationalization of Latvians and the Issue of Serfdom: The Baltic German Literary Contribution in the 1780s and 1790s (en anglès). Cambria Press, 2008, p. 49. ISBN 978-1-60497-556-7. 
  4. Crespo Solana, Ana «El comercio holandés y la integración de espacios económicos entre Cádiz y el Báltico en tiempos de guerra (1699–1723)». Investigaciones de Historia Económica, 3, 8, 1-2007, pàg. 56. DOI: 10.1016/s1698-6989(07)70201-1. ISSN: 1698-6989.