Vés al contingut

Traficantes de Sueños

Infotaula d'organitzacióTraficantes de Sueños

Interior de la llibreria
Dades
Tipusllibreria
editorial Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 

Lloc webtraficantes.net Modifica el valor a Wikidata

Traficantes de Sueños és una llibreria associativa, distribuïdora crítica i editorial independent, que neix a mitjan dècada del 1990 com a projecte de producció i comunicació política amb la finalitat de servir d'espai de formació, reflexió i reunió per als moviments socials alternatius i antiautoritaris de la ciutat de Madrid.[1] En aquest context, a partir de col·lectius compromesos amb l'ecologia, el feminisme, el moviment okupa, l'antimilitarisme i l'antiglobalització, aparegué la necessitat d'oferir un espai estable, que proporcionés formació, materials didàctics per al debat i un lloc per a l'intercanvi d'idees. Es va gestar en centres socials okupats i n'han format part membres del partit polític Guanyem Madrid.[2]

Aparador de la llibreria Traficantes de sueños.

Editorial

[modifica]

El seu catàleg compta amb dues col·leccions fonamentals: «Mapas», que ofereix anàlisis generals rigorosos, sovint d'autors coneguts, sobre els interessos de l'editorial, i «Lemur» (acrònim de «lectures de màxima urgència»), que en un format petit i a cost reduït, aporta materials de reflexió sobre qüestions d'actualitat. Entre aquestes lectures de màxima urgència estan les elaborades per l'Observatori Metropolità de Madrid. Es tracta d'un col·lectiu de militants pertanyents a diferents disciplines que investiguen, reflexionen i fan propostes sobre qüestions presents.

Traficantes de Sueños empra la llicència Creative Commons amb copyleft en les obres que edita.[2][3] A canvi, s'incentiva els lectors a contribuir al projecte amb qualsevol tipus de col·laboració. L'editorial també publica traduccions de llibres copyleft, com Programari lliure per a una societat lliure o El código 2.0, i treballs dedicats a la producció de continguts copyleft.[4][5] L'any 2014 es va responsabilitzar de l'edició en castellà de la revista New Left Review.[6]

Referències

[modifica]
  1. Estadella, Adolfo. «Copyleft, la alternativa radical al copyright» (en castellà). Derecho de Internet, 18-12-2004. Arxivat de l'original el 19 d'octubre de 2011. [Consulta: 20 juny 2011].
  2. 2,0 2,1 Sánchez, Ray. «Otra librería también es posible» (en castellà). El Mundo, 06-01-2015. [Consulta: 25 abril 2017].
  3. «Licencias de la Editorial». [Consulta: 25 abril 2017].
  4. Bravo, David. «Conferencia de prensa de Lawrence Lessig» (en castellà). Filmica, 14-07-2005. Arxivat de l'original el 2020-11-23. [Consulta: 22 maig 2020].
  5. «Copyleft. Manual de Uso.», 26-04-2016. [Consulta: 26 abril 2017].
  6. Esbrí, Curro. «Traficantes de Sueños sigue creciendo» (en castellà). Madriz, 03-02-2015. Arxivat de l'original el 2020-12-03. [Consulta: 25 abril 2017].