Traginada
Dades | |
---|---|
Tipus | grup de música |
Història | |
Creació | 1976 |
Traginada fou un grup de música folk menorquí nascut al poble de Maó, iniciat l'any 1976, que es presentà en societat el 1977 i que deixà de fer actuacions el 1981, durant una època en què cantar en català era un repte.[1][2]
L'inici del grup era un trio format per Paco Bagur, Joan Saura i Ramon Saura -germans-, als qui més tard es van afegir poetes com Jordi Vivet, Damià Borràs o Pere Gomila, entre altres. El grup obria una etapa d'il·lusió, durant la Transició i, també, feien recitals poètics, van escriure obres de teatre i feien passacarrers, esdeveniments poc habituals en aquella època. Vivet i Borràs van fer una obra de teatre que explicava la història de Menorca, Menorca, simplement, amb sàtira i humor, representada al Teatre Principal de Maó on l'escenari tenia diversos nivells, cosa mai vista abans, i on l'acompanyament musical anava a càrrec de membres del grup.[3][4]
Traginada s'encarregà de recuperar el cançoner menorquí com una senya d'identitat i tornar-lo a cantar, afegint, però, una instrumentació menys habitual, com podien ser el contrabaix i els teclats electrònics. Tot i que les cançons no tenien cap contingut polític, podien formar part d'un marc de protesta o reivindicació.[3]
En aquella època coexistien grups com Arrels, Grup C.P.E.P., Isaac Melis o Maria Àngels Gornés. Sorgeixen poetes, grups teatrals i grups musicals que mostraven la modernitat de la tradició amb tot tipus de manifestacions.[3]
Paco Bagur i Joan Saura, amb altres membres del grup, van fer un treball de recerca enregistrant en un aparell magnetòfon cançons cantades per la gent gran, anant a tots els llocs i pobles de Menorca, recuperant lletres i melodies. Algunes lletres les recuperaven de poemaris o cançoners menorquins o, en algun cas de tenir una lletra sense melodia, ells mateixos componien la música. D'aquesta manera, van acabar tenir un repertori molt variat.[3]
El grup sobretot va fer gires a Menorca i un sol concert a Mallorca, tenint sempre un gran èxit de públic, on assistia gent de totes les edats.[3]
Antoni Perera Fons va escoltar una maqueta del grup i els va proposar enregistrar el repertori, que donaria lloc a tres discos amb la discogràfica Puput-Zafiro: Menorca, Pels camins de Menorca i Cançons de Menorca.[3]
Membres del grup
[modifica]Durant els quatre anys de durada del grup, aquests van ser els membres principals que en foraren part:[5]
- Paco Bagur, veu i guitarró
- Joan Saura, veu i guitarra
- Ramon Saura, veu i guitarra
- Artur Bagur, veu i teclats
- Martina Garriga, veu
- Niní Garriga, veu
- Josep Mercadal, veu i contrabaix
- Magdalena Pérez, veu i bandúrria
- Leni Comeche, veu
- Lluis Reynés, percussió
- Maria Pau Bagur, veu i flauta de bec (va entrar l'any 1978 en substitució de Martina Garriga)
Discografia
[modifica]Menorca (1978)
- Es Llagosts de Ciutadella
- Boni davant sa casa
- Sa cançó de sa cuinera
- Demà és diumenge
- L'amo de Son Carabassa
- Sa novia d'Algendar¡¡
- Anem a Xauxa
- Jota d'Es Mercadal
- Romanç de na Roseta
- Lluna peruna
- Ses porgueres
- A sa plaça hi ha ballades
Pels camins de Menorca (1979)
- Una dona llarga i prima
- Fora de sa ciutat
- Sa morena de Torret
- Na cabells d'or
- Jo me n'entri
- Sa festa des pobres
- L'Anqueniero
- Codolada de Fornells
- Horabixa, post es sol
- Na Cecília
- Ball d'Escòcia
- Cançó des sabaters
Cançons de Menorca (1980)
- Fangando
- Roseret
- Es llangardaix d'Alaior
- Lo vinyoler i lo cavaller
- Sa vida d'un berguiner (lletra de Tòfol Mus)
- Sa despedida
- Aubada
- Fandango de sa somereta
- No-ni-nó
- Monja per força
- Sa nuvia
- Rumba menorquina
Referències
[modifica]- ↑ «Tot un símbol de llibertat» (en castellà), 30-10-2019. Arxivat de l'original el 2019-11-05. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Juliá Seguí, Gabriel,. Història de la música. ISBN 84-87864-14-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Timoner, Magda. Traginada, l'esclat d'un poble (audiovisual). Maó: Arxiu d'Imatge i So de Menorca-CIM, 2019.
- ↑ Casasnovas, Joan F. «Cent anys de literatura menorquina (16/02/06)». Revista de Menorca, 2005-2006, pàg. 123-162.
- ↑ «Traginada» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].