Cambra dels mals endreços
Una cambra dels mals endreços, cambra fosca[1] o traster en una casa és un lloc destinat a guardar trasts i objectes de poc ús.[2][3] ‘Cambra dels mals endreços’ és una frase feta prou clara que diu ben inequívocament el que és.[4] La paraula traster del seu costat prové del llatí transtrum, ‘biga, travesser, banc dels remers’,[5] que amb el temps va esdevenir trast, amb significat de moble vell.[6][7] El sufix -er en va fer el lloc on aquests mals endreços aboquen.[8]
Aquesta cambra és una mena de purgatori de les coses, on s'estan abans que continuïn llur peripècia a les mans d'un brocanter, als encants o si no hi ha cap remei, a una deixalleria.[9] Rares vegades s'hi troba, sovint anys més tard, un tresor, un objecte que amb el temps ha recobrat valor o del qual el depositari ignorava la valor.[10] És la feliç fortuna que anhelen els cercadors de tresors.[11]
« | El cap d’un escriptor és una cambra de mals endreços que conté totes les peces per ‘muntar’ una novel·la | » |
— Tina Vallès, 2008, VilaWeb[12] |
« | El Besòs ha estat la cambra dels mals endreços de l'àrea metropolitana de Barcelona: una amalgama de ciutats dormitori, polígons industrials i equipaments incòmodes, marcada per la pobresa i la desigualtat. | » |
— Carrer, 2022[13] |
En les arts
[modifica]- Els mals endreços (Diari d'una dona de les barraques) (1963), diari de Carolina Maria de Jesus
- Mals endreços (1998), novel·la de Núria Pompeia
Referències
[modifica]- ↑ Espinal, Maria Teresa. «traster». A: Diccionari de sinònims de frases fetes. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona.
- ↑ «Cambra dels mals endreços». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «cambra dels mals endreços». RodaMots, 02-07-2002. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ Pàmies i Riudor, Víctor. «Cambra dels mals endreços». Paremiologia catalana comparada digital, 11-01-2023. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ Seva i Llinares, Antoni (ed.). «transtrum». A: Diccionari Llatí-Català (en llatí, català). 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, p. 1520. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ «Cambra dels mals endreços». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «trast, 4.traster». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 917. ISBN 9788441225169.
- ↑ «-er». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Martí Gironell i Gamero, Martí Gironell i Gamero «El que guardem». El Punt Avui, 05-03-2014.
- ↑ NTC. «Un valencià rescata d'un traster vell dos anuaris de l'any 1923». À Punt. Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, 09-08-2022. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ Torre, Franco «Troben al Brasil un disc inèdit amb nou temes de Tino Casal». Levante – El mercantil valenciano, 14-11-2020.[Enllaç no actiu]
- ↑ Vallès, Tina. «La cambra dels mals endreços». VilaWeb, 26-04-2018. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ «Surt el número 159 de 'Carrer' amb un dossier dedicat a les lluites veïnals del Baix Besòs». Carrer, 15-03-2022. [Consulta: 21 gener 2023].
Enllaços externs
[modifica]- de Planell, Jordi. «La cambra dels mals endreços de la política catalana i espanyola». Preguntes freqüents. CCMA, 23-01-2021. [Consulta: 21 gener 2023].