Trastorn delirant
| Tipus | psicosi i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | psiquiatria i psicologia clínica |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | deliri |
| Tractament | psicoteràpia |
| Patogènesi | |
| Causa de | deliri |
| Classificació | |
| CIM-11 | 6A24 |
| CIM-10 | F22 i F22.0 |
| CIM-9 | 297.1 |
| CIAP | P72 |
| Recursos externs | |
| eMedicine | 292991 |
| UMLS CUI | C0011251 i C0011251 |
| DOID | DOID:778 |
El trastorn delirant és una condició mental psicòtica que inclou mantenir una o més idees irracionals en absència de qualsevol altra psicopatologia significativa. En particular, la persona amb trastorn delirant no ha complert mai els criteris per a l'esquizofrènia i no té al·lucinacions marcades, encara que també pot representar al·lucinacions tàctils o olfactives, si aquestes estan relacionades amb el tema del deliri.
Una persona amb trastorn delirant pot ser bastant funcional i no tendeix a mostrar un comportament estrany, excepte com a resultat directe de la idea delirant. No obstant això, amb el temps, es pot aguditzar i afectar la seva vida diària.
El terme paranoia ha estat utilitzat prèviament en psiquiatria per a denominar el que ara es coneix com a "trastorn delirant". L'ús psiquiàtric modern de la paraula paranoia és subtilment diferent, però actualment rares vegades es refereix a aquest diagnòstic específic.
- El pacient expressa una idea o una creença amb una persistència o força inusual.
- Aquesta idea sembla exercir una influència excessiva, i la seva vida s'altera habitualment fins a extrems inexplicables.
- Malgrat la seva convicció profunda, habitualment hi ha un cert secretisme o sospita quan el pacient és preguntat sobre el tema.
- L'individu tendeix a estar sense humor i hipersensible, especialment respecte a la seva creença.
- Té un caràcter de centralitat: independentment de com d'improbables siguin les coses que li passen, el pacient ho accepta sense gairebé qüestionar-ho.
- Si s'intenta contradir la seva creença, és probable que es produeixi una forta reacció emocional, sovint amb irritabilitat i hostilitat.
- La creença és, si més no, improbable i d'acord amb l'origen social, cultural i religiós del pacient.
- La idea delirant ocupa una gran part del temps del pacient, i aclapara altres elements de la seva personalitat i psique.
- El deliri, si s'exterioritza, sovint condueix a comportaments anormals i fora de lloc, encara que comprensibles si es coneixen les seves creences delirants.
- Les persones que coneixen el pacient troben que la seva conducta i creences són totalment estranyes.
Tipus
[modifica]- Tipus erotomaníac (vegeu erotomania): deliri en què una altra persona, normalment d'un estatus superior, està enamorat de l'individu.
- Tipus de grandiositat: deliri en què l'individu té un talent extraordinari, poder, coneixement, o una relació especial amb una deïtat o una persona famosa.
- Tipus celotípic: deliri en què el company sexual de l'individu li està sent infidel.
- Tipus persecutori: deliri en què la persona (o algú proper) està sent tractada amb mala intenció: espiada, enverinada, perseguida, etc.
- Tipus somàtic: deliri en què la persona té algun defecte físic o alguna malaltia, olors fortes, paràsits, etc.
També es pot donar un diagnòstic de "tipus mixt" o de "tipus no especificat" si el deliri no pertany a cap d'aquestes categories.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Munro, 1999