Vés al contingut

Trial de Sant Llorenç 1979

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionTrial de Sant Llorenç 1979
Vista aèria
Imatge
Yrjö Vesterinen al Trial de Sant Llorenç de 1979
TipusTrial de Sant Llorenç Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorMotor Club Terrassa Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants115 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
LocalitzacióSant Llorenç del Munt (Sant Llorenç Savall) 41° 38′ 38″ N, 2° 01′ 23″ E / 41.64378°N,2.02305°E / 41.64378; 2.02305 Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps11 març 1979 Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició13  (1979) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocBernie Schreiber↔Bultaco. 50,5 punts. Modifica el valor a Wikidata
← 1978 Modifica el valor a Wikidata
1980 → Modifica el valor a Wikidata

L'edició de 1979 del Trial de Sant Llorenç fou la 13a d'aquesta prova, organitzada pel Motor Club Terrassa. El trial era la cinquena prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc l'11 de març pels voltants de Sant Llorenç del Munt, amb sortida al restaurant Cavall Bernat de Matadepera, Vallès Occidental. Hi participaren 115 pilots, els quals hagueren de superar 25 zones repartides al llarg d'un recorregut que calia completar 2 vegades.

Fou la primera edició en què aquesta prova s'allunyà del seu espai tradicional, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, ja que degut a certes amenaces de boicot per part d'alguns grups ecologistes, els organitzadors decidiren de traslladar-ne la major part del recorregut als voltants de Rellinars, sense arribar a entrar als límits del Parc.[1][2]

Patrocinadors

[modifica]

Una prova com el Trial de Sant Llorenç necessitava sempre la col·laboració i finançament de com més entitats i empreses patrocinadores millor. Les principals entitats col·laboradores de la 13a edició de la prova varen ser aquestes:[3]

Cal dir que, de cara a l'edició de 1979, el Motor Club Terrassa hagué d'ajustar considerablement el pressupost per a despeses d'organització a causa de la crisi del moment, passant dels 3.000.000 de pts (uns 18.000 euros al canvi) amb què comptà per a l'edició anterior a només 1.200.000 (uns 7.200 euros).[1]

Recorregut

[modifica]
Malcolm Rathmell amb la Montesa Cota 348 a la zona 15, sota el pont del Molí de la Fàbrica, a Rellinars

La sortida i parc tancat dels participants se situà a l'esplanada que hi havia al davant del restaurant Cavall Bernat de Matadepera, situat a la urbanització "Can Marcet", concretament al quilòmetre 6 de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221), prop de la llera de la Riera de les Arenes. La sortida del primer pilot estava programada a les 9 del matí i els participants disposaven de 7 hores (més una d'addicional amb penalització) per a completar la prova.[4]

El recorregut establert, de vora 40 km, discorria en sentit contrari al de les busques del rellotge i estava en bona part comprès entre la V que formen les carreteres de Terrassa a Talamanca (BV-1221) i a Rellinars (B-122) a l'alçada de Matadepera. Sortint del restaurant Cavall Bernat en direcció nord, prop de Can Robert girava cap a la Torre de l'Àngel i travessava la carretera BV-1221 per sota el pont que hi ha cap al quilòmetre 6,6, on hi havia la zona número 5.[5] El recorregut anava aleshores en direcció oest, cap a Rellinars i girava cap al nord, direcció La Calsina, fins que a l'alçada del Torrent de la Saiola (on hi havia la zona 10) tornava a enfilar cap a l'oest fins a arribar a Rellinars.

A les envistes del centre urbà d'aquest municipi, on hi havia la zona 14, el recorregut girava de cop cap al sud i discorria una estona en paral·lel a la carretera de Terrassa a Rellinars (B-122), on hi havia un seguit de zones ben properes les unes de les altres, fins a arribar a la rodalia del quilòmetre 14 d'aquesta carretera, on hi havia la zona 20, en què el traçat s'endinsava pel bosc cap a l'est, passant pel Torrent de la Font del Conill fins a trobar la zona 21, enfilant tot seguit cap a l'Obac, prop del quilòmetre 10 de la carretera BV-122. A l'alçada del quilòmetre 9 d'aquesta carretera el traçat tornava a enfilar recte en sentit est-sud-est, tot passant pel Collet de l'Os i Can Roure (on hi havia les zones 24 i 25 respectivament), fins que a l'alçada del quilòmetre 5 de la carretera de Talamanca la travessava per sota del pont proper a la urbanització de Can Marcet, iniciant aleshores la pujada vers el punt de sortida, situat al restaurant Cavall Bernat d'aquesta urbanització.[5]

Durant tot aquest trajecte, el recorregut no entrava en cap moment dins els límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt; per primer cop en la història d'aquesta prova, gran part de les seves zones es varen marcar dins el terme municipal de Rellinars,[6] amb la qual cosa el trial perdia un dels seus principals al·licients -l'entorn paisatgístic privilegiat del massís de Sant Llorenç- i, al mateix temps, les seves zones deixaven de tenir les característiques d'aquells paratges (tradicionalment, grans esglaons rocosos i abundància de conglomerat).

Zones

[modifica]

Bona part de les 25 zones marcades al llarg del recorregut estaven situades prop d'una de les dues carreteres esmentades o bé d'algun camí forestal (algunes fins i tot eren a tocar del centre urbà de Rellinars). N'hi havia, però, de molt allunyades i, per tant, accessibles fàcilment només en moto. Les zones eren les següents:[7][8]

  Zones que s'estrenaven en aquesta edició
  Zones que, tot i haver-se fet servir en edicions anteriors, tenien en aquesta un traçat diferent
Zones 19 i 20
Albert Juvanteny amb el prototipus d'OSSA TR 80 a la Zona 19 ("Many")
John Reynolds amb la Suzuki cap a la meitat de la zona 20 ("Zona de l'Aureli")
Rob Edwards amb la Montesa acabant la zona 20
Zona Nom Situació
1 i 2 El Gos Mort A peu o en moto, prop de la sortida
3 Centrifugat Prop de Can Robert
4 Torre de l'Àngel A 200 m del quilòmetre 7,2 de la carretera BV-1221
5 Pont de la Riba Quilòmetre 6,6 sota el pont, al costat de la carretera
6 Reietó Al Torrent de la Riba, a 700 m de la zona 5
7 Tobogan Íd.
8 Alberta Íd.
9 Ratolí Íd.
10 Casa Vella Prop de la Casa Vella de l'Obac, accés al quilòmetre 9,7 de la carretera B-122
11 Tubo Accés en moto
12 Les Boades Íd.
13 Yo, Claudio Íd.
14 La Bassa A Rellinars, quilòmetre 15,5 de la carretera B-122 (a l'interior del poble)
15 El Pont del Molí Íd.
16 El Transformador Prop del camp de futbol de Rellinars
17 Camp de futbol Íd.
18 Camp de tir Íd.
19 Many Prop del quilòmetre 13 de la carretera B-122
20 Zona de l'Aureli Font de Carlets, accés al quilòmetre 12,5 de la carretera B-122
21 Conill Accés en moto, vora la Font del Conill
22 Serra Llarga Íd.
23 Dipòsit Íd.
24 Collet de l'Os Íd.
25 Cañon Colorado Prop del Club Deportiu Terrassa, a uns 500 metres del quilòmetre 5,8 de la carretera BV-1221

Característiques

[modifica]

A tall d'exemple, tot seguit es descriuen algunes de les zones que s'assenyalaren per a aquest trial:

  • Zona 8 ("Alberta"), pels verals del Torrent de la Riba. La seva principal dificultat era els tram d'esglaons de roques seguit d'un complicat gir final a l'esquerra.[9]
  • Zona 18 ("Camp de tir"), a tocar de la carretera B-122. La zona començava a baix de tot del vessant de muntanya que anava a donar al revolt de la carretera de Rellinars que és a tocar de l'entrada de la vila. Calia pujar per un corriol costerut i serpentejant ple d'esglaons rocosos, pedres soltes i arrels, fins a arribar a dalt de tot, al costat de la carretera.
  • Zona 19 ("Many"), a 200 m de l'anterior -des del seu començament s'albirava el de la zona 18. La zona començava al fons de la vall que mena a la Font de Carlets, i constava d'una pujada molt forta i llarga, tota recta però amb dos o tres alts esglaons entremig. Era una zona feréstega, enmig d'un alzinar i envoltada d'esbarzers, matolls i tota mena d'arbres frondosos.
  • Zona 20 ("Zona de l'Aureli"), als voltants de la Font de Carlets. Una de les més difícils de la prova, començava amb un brusc descens sobre roca que anava a parar, després d'un revolt tancat, a un rierol. Tot seguit calia girar 90° i superar un alt esglaó per a iniciar un costerut ascens per la roca, amb terra solta i arrels; un cop superat l'escull, una forta baixada sobre la roca lliscant tornava a desembocar al rierol, el qual calia passar a gual i pujar després un fort i llarg pendent de terra.[9]

Participants

[modifica]
Eddy Lejeune amb l'Honda TL 200 a la Zona 18 ("Camp de tir"). Hi participà fora de concurs en tenir només 17 anys

A l'edició de 1979 s'hi varen presentar tots els equips dels fabricants que en aquell moment competien al mundial, compostos pels següents pilots oficials:[10]

Notes
  1. ↑ Toni Gorgot, pilot oficial de Bultaco, es perdé la prova a causa d'una lesió que havia patit feia poc.[11]
  2. ↑ Malgrat no ser encara oficial de la marca, cal esmentar també la participació d'Eddy Lejeune a la prova amb la seva Honda TL 200 particular, tot i que ho hagué de fer fora de concurs pel fet de no tenir encara els 18 anys prescriptius.[12]
  3. ↑ Tant Andrews com Juvanteny provaren en aquest trial sengles prototipus d'allò que acabaria esdevenint el nou model d'OSSA, la TR 80.

Classificació

[modifica]
Bernie Schreiber, guanyador de la prova, a la Zona 20 ("Zona de l'Aureli")
Posició Pilot Motocicleta Punts
1 EUA Bernie Schreiber Bultaco 50,5
2 Catalunya Jaume Subirà Montesa 57,7
3 EUA Marland Whaley Montesa 61,9
4 Finlàndia Yrjö Vesterinen Bultaco 67,3
5 Regne Unit Martin Lampkin Bultaco 71,6
6 Suècia Ulf Karlson Montesa 72,6
7 Regne Unit Rob Shepherd Honda 76,2
8 Catalunya Josep Jo Bultaco 83,9
9 Catalunya Manuel Soler Bultaco 87,5
10 Alemanya Felix Krahnstöver Montesa 88,2

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Mundial de trial en Sant LIorenç del Munt» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 10-03-1979. [Consulta: 14 gener 2014].
  2. ↑ «Schreiber repitió triunfo en Sant Llorenç» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 12-03-1979. [Consulta: 14 gener 2014].
  3. ↑ MC Terrassa 1979: «Empresas y entidades que colaboran» p. 45
  4. ↑ MC Terrassa 1979: «Official Rules (en anglès)» p. 17
  5. ↑ 5,0 5,1 MC Terrassa 1979: «Circuito y emplazamiento zonas» p. 26
  6. ↑ «El Campeonato del Mundo pasa por Cataluña» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 09-03-1979. [Consulta: 14 gener 2014].
  7. ↑ MC Terrassa 1979: «Horario de paso corredores» p. 27
  8. ↑ MC Terrassa 1979: «Número y nombre de zonas» p. 29
  9. ↑ 9,0 9,1 G. Luque, Joan «Schreiber conquistó Sant Llorenç» (en castellà). Solo Moto. Garbo Editorial, S.A. [Barcelona], núm. 132, 16-03-1978, p. 19-23.
  10. ↑ MC Terrassa 1979: «Marcas y pilotos para 1979» p. 11
  11. ↑ «Anual cita del Motor Club Terrassa» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 07-03-1979. [Consulta: 14 gener 2014].
  12. ↑ San Martín, Horacio. «Eddy Lejeune, tres veces Campeón del Mundo» (en castellà). todotrial.com. [Consulta: 5 gener 2010].
  • «Trial World Championship 1979 - G.P. Spain - Espagne» (PDF) (en anglès). trialonline.org. Arxivat de l'original el 8 d’agost 2014. [Consulta: 20 febrer 2011].
  • Programa XIII Trial de Sant Llorenç del Munt (en castellà). Terrassa: Motor Club Terrassa, 11 març 1979. 
  • «Historial Trial de Sant Llorenç del Munt». A: Programa XV Trial de Sant Llorenç del Munt (en castellà). Terrassa: Motor Club Terrassa, 22 febrer 1981, p. 13. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trial de Sant Llorenç 1979
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Trial_de_Sant_Llorenç_1979&oldid=34197080»