Triangle del liti
Tipus | regió geogràfica | ||
---|---|---|---|
Característiques | |||
Travessa | Xile, Bolívia i Argentina | ||
El triangle de liti (castellà: Triángulo del Litio) és una regió dels Andes que és rica en reserves de liti, englobada per les fronteres d'Argentina, Bolívia i Xile.[1] El liti es concentra en diverses salines que existeixen al llarg del desert d'Atacama i zones àrides veïnes. Les zones més grans, tres salines principals que defineixen els seus vèrtexs són el Salar de Uyuni a Bolívia, el Salar d'Atacama a Xile i el Salar del Hombre Muerto a l'Argentina. D'aquests, el Salar d'Atacama de Xile té la concentració més alta de liti (0,15% en pes) entre totes les fonts del món. La forma de l'àrea d'interès per als recursos de liti a les salines, però, no és un triangle sinó més aviat una mitja lluna que comença amb Salar de Surire (19° S) al nord i acaba amb Salar de Maricunga (27° S) al sud.[2] Per això s'ha proposat canviar el nom de l'àrea a Lithium Crescent.[2]
A partir del 2017 es pensava que l'àrea albergava al voltant del 54% de les reserves de liti del món,[3] però, no s'espera que aquestes reserves, que són les més grans en grandària i la més alta qualitat del món, no enriqueixin els països del voltant, com ha fet el petroli per als països del Golf. Per exemple, la quantitat total de minerals de liti a Xile val "menys que els tres anys d'exportacions de petroli de l'Aràbia Saudita".[4]
La producció anual a principis dels anys 2020 va ser la següent: 140.000 tones anuals a Xile [5] 33.000 tones anuals a l'Argentina[6] i 600 tones anuals a Bolívia.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Anlauf, Axel. «Greening the imperial mode of living? Socio- ecological (in)justice, electromobility, and lithium mining in Argentina». A: Pichler. Fairness and Justice in Natural Resource Politics, 2016.
- ↑ 2,0 2,1 López Steinmetz, Romina Lucrecia; Salvi, Stefano Earth-Science Reviews, 217, 2021. Bibcode: 2021ESRv..21703615L. DOI: 10.1016/j.earscirev.2021.103615.
- ↑ Ellsworth Dickson. «South America's prospective - The Lithium Triangle». Resource World. [Consulta: 7 desembre 2019].
- ↑ Lithium: The Global Race for Battery Dominance and the New Energy Revolution. 2021. L. Bednarski. ISBN 1787386732. p. 97.
- ↑ (Dube 2022)
- ↑ 6,0 6,1 (Quinn 2024)
Bibliografia
[modifica]- Dube, Ryan «The Place With the Most Lithium Is Blowing the Electric-Car Revolution» (en anglès). The Wall Street Journal, vol. CCLXXX, 2022. ISSN: 1042-9840.
- Quinn, Jack «El litio: ¿esperanza o espejismo para América Latina?» (en castellà). El Tiempo, 2024. ISSN: 0121-9987.