Vés al contingut

Apatxe kiowa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Tribu Apatxe d'Oklahoma)
Infotaula grup humàApatxe kiowa
Naishan Dene
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total739 (2010)[1]
2.263 (2011)[2]
LlenguaApatxe de les planures, anglès
ReligióCristianisme, Native American Church
Grups relacionatsApatxes, kiowes
Regions amb poblacions significatives
EUA (Oklahoma)

Els apatxe kiowa, també coneguts com a apatxes de les planures, són un grup d'atapascans meridionals que vivien tradicionalment a les Planures Meridionals d'Amèrica del Nord, a l'actual sud-oest d'Oklahoma. Actualment constitueixen la tribu reconeguda federalment Tribu Apatxe d'Oklahoma.

Nom

[modifica]

Els apatxes de les planures, també coneguts com a apatxes kiowa, Naʼisha, o Naishan Dene, que vol dir "el nostre poble."[3] També usen el terme Khat-tleen-deh o γát dìndé que vol dir "poble del cedre" o Bay-ca-yeh que vol dir "gent de la pedra d'esmolar". Als seus aliats pròxims, la tribu molt més gran dels kiowes, tot i parlar una llengua totalment diferent, se'ls coneix com a Semat que vol dir "lladres." En els grans esdeveniments tribals, els apatxe kiowa formaven part del "cercle tribal" (anell de tipis) kiowa. Això pot explica per què el kiowa nomenwn als apatxe kiowa Taugui que significa "que se senten fora."

Territori apatxe en el segle XVIII: WA – Apatxes occidentals, N – Navahos, Ch – Chiricahua, M – Mescalero, J – Jicarilles, L – Lipan, Pl – Apatxe kiowa

Govern

[modifica]

Avui la tribu té la seu a Anadarko (Oklahoma). Llur àrea jurisdiccional tribal cobreix parts dels comtats de Caddo, Comanche, Cotton, Grady, Jefferson, Kiowa, i Stephens a Oklahoma. L'actual cap tribal és Louis Maynahonah.[2]

Els membres de la tribu han de tenir un quàntum de sang mínim d'1/8 d'ascendència apatxe kiowa per ser reconeguts com a membres de la tribu.[2]

Desenvolupament econòmic

[modifica]

La tribu opera un casino, una botiga de fum, i l'Apache Ink Tattoo Parlor. També emeten les seves pròpies matrícules tribals.[4] Louis Maynahonah és l'actual cap tribal,[5] succeint Alonzo Chalepah.[6]

Història

[modifica]
Essa-queta, cap apatxe kiowa
Apatxe kiowa

Al segle xviii, els apatxes kiowa van viure prop de la part superior del riu Missouri, la seva població era de 400 persones el 1780.[3] Els apatxes kiowa adoptaren molts trets de l'estil de vida dels kiowes de les planes del Sud, sense deixar de ser ètnicament diferents. Molts apatxes kiowa no van aprendre el kiowa, preferint comunicar-se amb els seus aliats usant les sofisticades llenguatge de signes dels indis de les planures, en el qual els kiowes eren mestres del passat (probablement tenien ideat gran part del sistema). L'organització social dels apatxe kiowa va estar partida en nombroses famílies extenses (kustcrae), que acampaven juntes (per a la caça i la recol·lecció) com a grups locals (gonka). El nivell següent era la divisió o la banda, una agrupació d'un nombre de gonkas (que s'ajuntaven per protegir-se mútuament, sobretot en temps de guerra).

En temps anterior a les reserves havia almenys quatre grups locals o gonka que sovint es reuneix per lluitar contra les tribus veïnes i els assentaments blancs.

Els apatxes kiowa Apache amb llurs aliats kiowa va acordar establir-se en una reserva al sud-oest d'Oklahoma. Algunes bandes de kiowes seguien en llibertat fins a 1875. Algunes de les bandes lipans i mescalero amb alguns comanxes van resistir al nord de Mèxic fins a la dècada de 1880, quan les forces mexicanes i de l'exèrcit dels Estats Units els van portar a reserves o a l'extinció. Pel Tractat de Medicine Lodge de 1867 els apatxe kiowa i els kiowes es van establir a l'oest d'Oklahoma i Kansas. Es van veure obligats a desplaçar-se cap al sud del riu Washita fins al riu Red i Oklahoma occidental amb comanxes i kiowes. El període de reserva es va perllongar des de 1868 fins a 1906. La transició de la vida lliure de la gent de les planures a una vida restringida a la reserva era més difícil per a algunes famílies que altres.[7] El cens de 1890 mostrava 1.598 comanxes a la reserva Fort Sill, que compartien amb 1.140 kiowes i 326 apatxes kiowa.[8]

Cultura del riu Dismal

[modifica]

Els apatxes estan relacionats amb la cultura del riu Dismal de les planures occidentals,[9] generalment atribuïda als apatxes Paloma i Quartelejo (també Cuartelejo). S'ha trobat terrissa dels jicarilles en alguns jaciments de la cultura del riu Dismal.[10] Alguns dels pobles de la cultura del riu Dismal uneix els apatxes kiowa a les Black Hills de Dakota del Sud. A causa de la pressió dels comanxes a l'oest i dels pawnees i francesos a l'est, els kiowa i la resta de pobles de la cultura del riu Dismal emigraren al sud, on més tard es van unir als lipans i jicarilles.[10]

Llengua

[modifica]
Richard Aitson, poeta i artesà premiat, és kiowa i apatxe kiowa

La llengua dels apatxe kiowa és membres de la família lingüística de les llengües atapascanes meridionals una divisió del tronc Na-Dené. L'apatxe de les planures, també conegut com a apatxe kiowa, és el membre més divergent de la subfamília. Mentre que tres persones parlaven la llengua en 2006,[11] el darrer parlant fluent va morir en 2008.

Caps històrics

[modifica]
  • Gonkon (Gonkan - "Està en el tipi" o "Defensa el seu Tipi", també conegut com a "Apache John")
  • Tsayaditl-ti (Ta-Ka-I-Tai-Di o Da-Kana-Dit-Ta-I - "Home blanc", ca. *1830 - ca. †1900)
  • Koon-Ka-Zachey (Kootz-Zah - "El Cigar")
  • Essa-queta (Més conegut com a Pacer o Peso, derivat de Pay-Sus, ca. *? - † 1875, Pacer fou líder de la tribu apatxe kiowa. Realment, Pacer era part de la facció pacifista i es manté el principal grup d'apatxes kiowa en la reserva durant la Guerra del Riu Red de 1874-75)[12]
  • Si-tah-le ("Pobre llop")
  • Oh-ah-te-kah ("Pobre Ós")
  • Ah-zaah ("Llop de la planúria")

Notes

[modifica]
  1. ↑ Cens dels EUA de 2010
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2011 Oklahoma Indian Nations Pocket Pictorial Directory. Arxivat 2012-04-24 a Wayback Machine. Oklahoma Indian Affairs Commission. 2011: 5. Retrieved 2 Jan 2012.
  3. ↑ 3,0 3,1 Pritzker, 295
  4. ↑ "Pocket Pictorial." Arxivat 2010-04-06 a Wayback Machine. Oklahoma Indian Affairs Commission. 2010: 8. (retrieved 10 June 2010)
  5. ↑ Bryan, Susan Montoya. "Senate Indian panel to discuss racial concerns." Enid News and Eagle. 5 May 2011 (retrieved 14 June 2011)
  6. ↑ "Oklahoma's Tribal Nations." Arxivat 2010-03-28 a Wayback Machine. Oklahoma Indian Affairs Commission. 2010 (retrieved 11 April 2010)
  7. ↑ Swift, Dick 1972
  8. ↑ Texas Beyond History - The Passing of the Indian Era
  9. ↑ Cassells, E. Steve. (1997). The Archeology of Colorado, Revised Edition. Boulder, Colorado: Johnson Books. pp. 236. ISBN 1-55566-193-9.
  10. ↑ 10,0 10,1 Gibbon, Guy E.; Ames, Kenneth M. (1998) Archaeology of Prehistoric Native America: An Encyclopedia. p. 213. ISBN 0-8153-0725-X.
  11. ↑ Anderton, Alice, PhD. "Status of Indian Languages in Oklahoma." Intertribal Wordpath Society. 2009 (retrieved 11 April 2010)
  12. ↑ «Famous Chiefs, Cabin #5». Arxivat de l'original el 2012-08-29. [Consulta: 10 juny 2014].

Referències

[modifica]
  • Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-513877-1.

Bibliografia

[modifica]
  • Beatty, John. 1974. Kiowa-Apache Music and Dance. Occasional Publications in Anthropology: Ethnology Series. Number 31. Greeley, CO: Northern Colorado UP.
  • Bittle, William. 1954. “The Peyote Ritual of the Kiowa Apache.” Oklahoma Anthropological Society. 2: 69-79.
  • ______. 1962. “The Manatidie: A Focus for Kiowa Apache Tribal Identity.” Plains Anthropologist. 7(17): 152-163.
  • ______. 1963. “Kiowa-Apache.” In Studies in the Athapaskan Languages. (Ed. Hoijer, Harry). University of California Studies in Linguistics vol. 29. Berkeley: California UP. 76-101.
  • ______. 1964. “Six Kiowa Apache Tales.” Oklahoma Papers in Anthropology. 5:8-12.
  • ______. 1971. “A Brief History of the Kiowa Apache.” Oklahoma Papers in Anthropology. 12(1): 1-34.
  • ______. 1979. “Kiowa Apache Raiding Behavior.” Oklahoma Papers in Anthropology. 20(2): 33-47.
  • Brant, Charles S. 1949. “The cultural position of the Kiowa-Apache.” Southwestern Journal of Anthropology. 5(1): 56-61.
  • Brant, Charles S. 1950. “Peyotism among the Kiowa-Apache and Neighboring Tribes.” Southwestern Journal of Anthropology. 6(2): 212-222.
  • Brant, Charles S. 1953. “Kiowa-Apache Culture History: Some Further Observations.” Southwestern Journal of Anthropology. 9(2): 195-202.
  • Brant, Charles S. 1969. Jim Whitewolf: The Life of a Kiowa Apache. New York: Dover Publications.
  • Jordan, Julia A. 2008 Plains Apache Ethnobotany. University of Oklahoma Press.
  • McAllister, J. Gilbert. 1937. “Kiowa-Apache Social Organization.” In Social Anthropology of North American Tribes. (ed. Eggan, Fred). Chicago: Chicago UP.99-169.
  • _______.1949. “Kiowa Apache Tales.” In The Sky is My Tipi. (ed. Boatright, Mody). Dallas: SMU Press. 1-141.
  • _______.1970. Dävéko: Kiowa-Apache Medicine Man. Austin: Bulletin of the Texas Memorial Museum, No. 17.
  • Opler, Morris E. (1969). Western Apache and Kiowa Apache materials relating to ceremonial payment. Ethnology, 8 (1), 122-124.
  • Opler, Morris E; & Bittle, William E. (1961). The death practices and escahatology of the Kiowa Apache. Southwestern Journal of Anthropology, 17 (4), 383-394.
  • Schweinfurth, Kay Parker. (2002). Prayer on top of the earth: The spiritual universe of the Plains Apaches. Boulder: University Press of Colorado.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apatxe kiowa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Apatxe_kiowa&oldid=31953357»