Wichita (llengua)

Wichita

kitikitiš
Tipus	llengua, llengua morta, llengua extinta i llengua no-escrita
Ús
Parlants	10 (2000) 1 (2008) 4 conversants
Parlants nadius	0  (30 agost 2016 )
Autòcton de	centre-est d'Oklahoma
Estat	Estats Units
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües caddo
Característiques
Sistema d'escriptura	cap valor
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-3	wic
Glottolog	wich1260
Ethnologue	wic
UNESCO	893
IETF	wic
Endangered languages	1003

El wichita és una microllengua caddo parlada an Oklahoma pels wichita. Segons dades del cens dels Estats Units de 2000, l'ètnia wichita tenia 1.936 membres, dels quals en 1991 només uns deu parlaven la llengua, tots majors de 60 anys. Avui només queda una parlant que la domini: Doris McLemore encara que en 2007 hi havia vives tres persones que la tenien com a llengua nadiua. L'idioma wichita probablement s'extingirà en un futur, amb el que es transformaria en una llengua morta. Tanmateix la Wichita i Tribus Afiliada ofereix classes per revitalitzar la llengua i treballa amb el Wichita Documentation Project de la Universitat de Colorado a Boulder.

Dialectes

Quan els europeus arribaren a Amèrica del Nord, el wichita es dividia en tres dialectes: Waco, Tawakoni, i KirikirɁi:s (o wichita propi). No obstant això, quan l'idioma va ser amenaçat i el nombre de parlants va disminuir, les diferències dialectals desaparegueren.

Situació

Si bé en l'actualitat només hi ha una parlant viva nadiua, en data tan tardana com 2007 hi havia tres parlants nadius vius. Es tracta d'un fort descens dels 500 parlants estimats per Paul L. Garvin en 1950.

Fonologia

El wichita és inusualment asimètric a nivell dels fonemess, encara que això sigui menys evident a nivell fonètic.

Consonants

El wichita té 10 consonants. En l'ortografia americanista generalment usada quan es descriu la llengua wichita, [ts] s'escriu com a, i [j] com <y>.

	Alveolar	Palatal	Velar		Glotal
			plana	labial
Oclusiva	t		k	kʷ	ʔ
Africada	ts
Fricativa	s
Sonorant	ɾ ~ n
Aproximant		j		w	h

• Les labials estan generalment absents, apareixent només en dues arrels: kammac moldre blat de moro i camma:ci cavar, conrear.
• Les consonants nasals són al·lòfones. Els al·lòfons r i n tenen distribució complementària, i la bilabial nasal m apareix en els dos verbs arrels esmentats més amunt.

Vocals

El wichita té 4 grups d'al·lòfons amb qualitat de vocal:

	Vocal anterior	Vocal posterior
Vocal tancada	ɪ ~ i ~ e
Vocal mitjanaa	ɛ ~ æ	(o)
Vocal oberta		ɒ ~ a

Es transcriuen com i, e, a, o. Les vocals al final de les paraules no tenen veu.

Rood discuteix si la lletra [o] és o no fonèmica, com és equivalent sovint a qualsevol vocal + /w/ + qualsevol vocal. Per exemple, [awa] és freqüentment contret en [o:] (el to alt és un efecte de la consonant anul·lada). Relativament hi ha pocs casos en què els parlants no acceptaran la substitució de vocal + /w/ + vocal per [o]; un d'ells és [kó:s] 'àguila'.

Rood també proposa que, amb tres vocals discutiblement altes, mitjanes, i baixes, la distinció anterior-posterior no és fonèmica, i que més aviat s'ha de parlar d'un 'sistema vocal vertical' (vegeu més a baix). Això també ha estat proposat per a altres pocs llenguatges, tals com les Llengües caucàsiques del nord-oest i les llengües ndu de Papua-Nova Guinea.

Clarament existeix, almenys, un contrast en doble sentit en la longitud vocal. Rood proposa que existeix un contrast de tres vies, la qual cosa és molt estrany entre les llengües mundials, encara que ben demostrat en el cas del mixe. No obstant això, en el wichita, per a cadascuna de les tres o quatre qualitats vocals, una de tres longituds és rara, i per afegiment les vocals extra-llargues freqüentment impliquen un morfema extra, o suggereixen que la prosòdia pot estar funcionant. Per exemple,

niːchíːːʔih 'la forta' ('ch' es pronuncia [tsh])

niːːchíːːʔih 'la fortas'

heːhirʔíːras 'deixa que et trobi'

heːːhirʔíːras 'deixa que t'ho trobi'

hárah 'ací'

háːrih 'aquí està' (es diu quan s'entrega quelcom)

háːːrih 'aquest'

To

Hi ha també un to alt oposat, indicat aquí per un accent agut.

Síl·laba i fonotàctiques

Encara que els grups de vocals són rars (tret que les vocals extrallargues siguin grups), els grups de consonants són abundants en el wichita. Les paraules poden començar amb grups com [kskh] (kskhaːrʔa) i [rh] (rhincʔa). El grup més llarg anotat en wichita és de cinc consonants seguides, explicant [ts] com una única consonant /c/: nahiʔinckskih 'mentre s'adorm'. Tanmateix, les síl·labes més comunes són CV o CVC.

Gramàtica

És aglutinant, però les formes superficials sovint difereixen de les formes morfèmiques reals a causa de l'ús d'una sèrie de processos fonològics inusuals en els límits del morfema.

Els sons wichita poden incloure paraules úniques que requereixin una frase en espanyol per a la seva traducció: kiyaːkíriwaːcʔárasarikitaʔahíːriks 'va portar molta carn a base de molts viatges'.

Bibliografia

• Curtis, Edward. (1907-1930). The North American Indian (pp. 230-237). Cambridge. (20 volumes; reprinted 1970).
• Garvin, Paul. (1950). Wichita I: Phonemics. International Journal of American Linguistics, 16, 179-184.
• Marcy. (1853). (pp. 307-308).
• Rood, David S. (1971). Agent and object in Wichita. Lingua, 28, 100-107.
• Rood, David S. (1971). Wichita: An unusual phonology system. Colorado Research in Linguistiscs, 1, R1-R24. (?)
• Rood, David S. (1973). Aspects of subordination in Lakhota and Wichita. CLSs, 71-88.
• Rood, David S. (1975). Implications of Wichita phonology. Language, 51, 315-337.
• Rood, David S. (1975). Wichita verb structure: Inflectional categories. In Crawford (Ed.), (pp. 121-134).
• Rood, David S. (1976). Wichita grammar. New York: Garland.
• Rood, David S. (1977). Wichita texts. International Journal of American Linguistics-NATS 2.1, 91-128.
• Rood, David S.; & Taylor, Allan. (1996). Sketch of Wichita, a Caddoan language. In HNAI (Vol. 17, pp. 580-608).
• Rood, David S. (1998). 'To be' in Wichita. In Hinton & Munro (Eds.), (pp. 190-196).
• Schmitt. (1950).
• Schmitt, Karl; & Schmitt, Iva Osanai. (1952). Wichita kinship past and present. Norman, OK: U. Book Exchange.
• Schoolcraft, Henry. (1851-1857). Historical and statistical information respecting the history, condition, and prospects of the Indian tribes of the US. Philadelphia: Lippincott, Grambo.
• Schoolcraft, Henry. (1953). (pp. 709-711).
• Spier, Leslie. (1924). Wichita and Caddo relationship terms. American Anthropologist, 26, 258-263.
• Vincent, Nigel. (1978). A note on natural classes and the Wichita consonant system. International Journal of American Linguistics, 44, 230-232.
• Whipple. (1856). Reports of explorations and surveys to ascertain the most practicable and economic route for a railroad from the Mississippi River to the Pacific Ocean (pp. 65-68). Washington: War Department. [information on the Waco dialect].

Enllaços externs

• Ethnologue: Wichita
• Exploración del Riu Rojo de Louisiana, en 1852 / per Randolph B. Marcy; ajudat per George B. McClellan. en la pàgina Portal to Texas History. Veure Appendix H, on es compara l'anglès, comanxe, i wichita.