Tribunal Especial per a Sierra Leone
(en) Special Court for Sierra Leone  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | tribunal internacional organització establerta per les Nacions Unides |
| Idioma oficial | anglès |
| Història | |
| Creació | 2002 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | rscsl.org |
| |
El Tribunal Especial per a Sierra Leone és un tribunal especial amb competència per a jutjar els crims previstos en la legislació de Sierra Leone i els previstos en el dret internacional.[1] Va ser creat mitjançant un acord signat entre el govern del país africà i les Nacions Unides el 16 de gener de 2002.[2] Aquest tribunal fou el primer tribunal de la història a condemnar un cap d'estat africà.[3]
El jutge britànic Geoffrey Robertson va ser sotmès a pressió el març de 2004 acusat de tindre biaix per un llibre que havia escrit on parlava del Front Revolucionari Unit com un moviment rebel sanguinari.[4]
El 2010 va eixir el dubte si Johnny Paul Kuruma, un ex-líder de la Junta de Sierra Leone, podria estar viu.[5]
Acusats
[modifica]Tres dels acusats eren líders de les Forces de Defensa Civil (Allieu Kondewa, Moinina Fofanai l'ex-Ministre d'Interior Samuel Hinga Norman). El judici començà el 3 de juny de 2004 i va concloure amb arguments finals en septembre de 2006. Norman va morir sota custòdia el 22 de febrer de 2007 abans del judici després de passar per una operació quirúrgica a Dakar (Senegal). Els procediments judicials contra ells foren acabats en conseqüència.[6]
Cinc líders del Front Revolucionari Unit foren acusats: Foday Sankoh, Sam Bockarie, Issa Hassan Sesay, Morris Kallon i Augustine Gbao. Els càrrecs contra Sankoh i Bockarie foren retirats després que les seues morts foren oficialment confirmades. El judici per a Kallon, Gbao i Sesay fou iniciat el 5 de juliol de 2004. Va acabar el 24 de juny de 2008. Els arguments orals finals tingueren lloc els dies 4 i 5 d'agost de 2008.[7]
Judicis
[modifica]Judicis sobre nens soldats
[modifica]Va ser el primer tribunal en processar i castigar nens soldat arribant a imputar-los responsabilitat. Aquesta manera de procedir contradeia la normativa de les Nacions Unides, malgrat estar alhora autoritzat pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides.[8] El Consell de Seguretat considerà poc probable que es jutjara a menors soldats, i així i tot es va fer.[9]
Els representants de la societat civil de Sierra Leona demanaren que s'exigira responsabilitat als nens soldat, mentre que les organitzacions no governamentals encarregades dels programes d'assistència i rehabilitació dels nens soldats tant nacionals com internacionals s'oposaven de manera unànime.[10]
Charles Taylor
[modifica]El 26 d'abril de 2012, Charles Taylor va ser condemant per 11 delictes dels quals romangué acusat. Va ser absolt prèviament d'ordenar crims de guerra i de conspiració conjunta.[11] El 30 de maig del mateix va ser sentenciat a cinquanta anys a la presó. Va ser enviat a una presó britànica.[12]
Referències
[modifica]- ↑ García Sotelo, 2006, p. 130.
- ↑ García Sotelo, 2006, p. 128.
- ↑ «War crimes court finds Charles Taylor guilty». Al Jazeera, 27-04-2012 [Consulta: 26 juliol 2019].
- ↑ Carroll, Rory «War crimes QC under pressure to quit after bias claims». The Guardian, 10-03-2004 [Consulta: 26 juliol 2019].
- ↑ «Sierra Leone: Is Ex Junta Leader Johnny Paul Koroma Dead Or Alive?». New Democrat, 25-10-2010 [Consulta: 26 juliol 2019].
- ↑
- «S Leone militia leaders convicted». BBC News, 02-08-2007 [Consulta: 26 juliol 2019].
- Kelsall, M. S.; Stepakoff, S. «'When We Wanted to Talk About Rape': Silencing Sexual Violence at the Special Court for Sierra Leone». International Journal of Transitional Justice, 1, 3, 01-12-2007, pàg. 355–374. DOI: 10.1093/ijtj/ijm034.
- ↑ Jalloh, Charles C. «Special Court for Sierra Leone: Achieving Justice?». Michigan Journal of International Law, 32, 3, 2011, pàg. 405.
- ↑ García Sotelo, 2006, p. 129.
- ↑ García Sotelo, 2006, p. 134.
- ↑ García Sotelo, 2006, p. 139.
- ↑ «Judge delivers Charles Taylor Sierra Leone atrocities verdict». BBC News, 26-04-2012 [Consulta: 26 juliol 2019].
- ↑ «Judges Sentence Charles Taylor to 50 Years». Time, 30-05-2012 [Consulta: 26 juliol 2019].
Bibliografia
[modifica]- García Sotelo, Gilda M. Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006. ISBN 84-934837-4-5.