Vés al contingut

Tribunal Superior de la Mitra

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El Tribunal Superior de la Mitra fou un òrgan jurisdiccional col·legiat de la justícia andorrana, vigent del 1905 al 1993, ubicat a la ciutat de la Seu d'Urgell i dependent del copríncep episcopal, que coneixia, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d'apel·lacions. Compartia aquestes funcions amb el Tribunal Superior de Perpinyà, que depenia del copríncep francès.[1][2][3][4][5] Desaparegué arran de la reorganització del poder judicial que succeí a l'aprovació de la Constitució andorrana del 1993.[6]

Fou creat mitjançant un decret del 24 de gener del 1905 pel llavors bisbe d'Urgell Joan Josep Laguarda i Fenollera. Des de la seva reorganització l'1 de setembre del 1974, el Tribunal Superior de la Mitra el formaven un president, un vicepresident, quatre vocals i un secretari.[7][8][9]

Els seus membres eren nomenats pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys. En van ser membres, entre altres, els juristes catalans Josep Joan Pintó i Ruiz, Lluís Figa i Faura,[10] Juan José López Burniol,[11] Ramon Faus i Esteve,[12] Lluís Puig i Ferriol,[13] Carles Obiols i Taberner,[14] Octavi Saltor i Soler[15] i Pablo Salvador Corderch.[16]

La Llei qualificada de la Justícia, aprovada pel Consell General en la seva sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993, va significar la fi del Tribunal Superior de la Mitra, que fou substituït pel Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, que en endavant passava a ser la màxima instància judicial del Principat.[17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Tribunal Superior de la Mitra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Becat, Joan «Andorre, vie pastorale, société et gestion traditionnelle du territoire XIXe-XXe siècles» (en francès). RECERC. Institut Català de Recerca en Ciències Socials, Universitat de Perpinyà Via Domícia [Perpinyà], Ouvrages de référence - Collection Andorre núm. 2, 2010, pàg. 121. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2020. ISSN: 1961-9340 [Consulta: 15 abril 2020].
  3. ↑ Gonzàlez i Vilalta, Arnau. La cruïlla andorrana de 1933: la revolució de la modernitat. Fundació Julià Reig i Cossetània Edicions, 2009, p. 11. ISBN 978-84-9791-497-0 [Consulta: 15 abril 2020]. 
  4. ↑ «Rentrée des Cours et Tribunaux» (en francès). Journal de Monaco. Bulletin Officiel de la Principauté. Ministeri d'Estat [Mònaco], núm. 6.734, 17 octubre 1986, pàg. 978 [Consulta: 15 abril 2020].
  5. ↑ Hague Roma, Jean-Louis. Evolución política de Andorra (1931-1939) (en castellà). Màlaga: Universitat de Màlaga, 1998, p. 225-229 [Consulta: 15 abril 2020]. 
  6. ↑ Memòria: curs 1995-1996. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1997, p. 144. ISBN 9788472833500 [Consulta: 15 abril 2020]. 
  7. ↑ Fiñana, Antoni. «Les bases del sistema institucional actual andorrà». A: Andorra: Estat, Institucions, Societat. Societat Andorrana de Ciències / Centre de Recerques i Estudis Catalans, 1990, p. 11 (1a Diada andorrana. Universitat Catalana d'Estiu). ISBN 999 13-2-004-0 [Consulta: 15 abril 2020]. 
  8. ↑ Hague Roma, Jean-Louis; Peláez, Manuel J. «Historia de las magistraturas políticas supremas y de las instancias judiciales del coprincipado de Andorra desde 1898 a 1945» (en castellà). Revista de Estudios Histórico-Jurídicos. Pontificia Universidad Católica de Valparaíso [Valparaíso], núm. 27, 2005, pàg. 192-194. ISSN: 0716-5455 [Consulta: 16 abril 2020].
  9. ↑ Hague Roma, Jean-Louis; Peláez, Manuel J. «La jefatura del Estado de Andorra y sus relaciones con las Repúblicas Española y Francesa (1931-1939)» (en castellà). Cuadernos republicanos. Centro de Investigación y Estudios Republicanos [Madrid], núm. 50, 2002, pàg. 115-139. ISSN: 1131-7744 [Consulta: 16 abril 2020].
  10. ↑ «Tribunal Superior de la Mitra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ López Burniol, Juan José «Memòria d'un català discret». El Periódico de Catalunya [Barcelona], 18-10-2009 [Consulta: 15 abril 2020].
  12. ↑ «Andorra: nuevos magistrados en el Tribunal Superior de la Mitra» (en castellà). ABC [Madrid], 14-08-1982, pàg. 23 [Consulta: 15 abril 2020].
  13. ↑ «Tribunal Superior de la Mitra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ Figuereda i Cairol, Pere. «Homenatge a Carles Obiols i Taberner». A: L'emissió de moneda a Andorra, d'uns inicis entrebancats a la consolidació. Andorra la Vella: Societat Andorrana de Ciències, 2013, p. 145-150 (Papers de recerca històrica). DOI 10.2436/20.0110.03.63. ISBN 978-99920-61-16-9 [Consulta: 14 abril 2020]. 
  15. ↑ «Octavi Saltor i Soler (1902 ·1982)». CIVTAT Ideari d'art i cultura. [Consulta: 16 abril 2020].
  16. ↑ «Pablo Salvador rep el Premi Puig Salellas 2017 per la seva trajectòria jurídica». Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 15-12-2017. [Consulta: 16 abril 2020].
  17. ↑ Rascagneres, Joan Miquel. «La protecció del secret de les comunicacions». A: Aspectes de la jurisprudència andorrana. Balanç de 20 anys de Constitució. Sant Julià de Lòria: Universitat d'Andorra, 2014, p. 173. ISBN 978-99920-3-011-0 [Consulta: 16 abril 2020].  Arxivat 2019-11-27 a Wayback Machine.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tribunal_Superior_de_la_Mitra&oldid=32357076»