Timoner (bolet)
(S'ha redirigit des de: Tricholoma acerbum)
Tricholoma acerbum  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Vulnerable | |||||||||
| UICN | 76265852 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Tricholoma | ||||||||
| Espècie | Tricholoma acerbum (Bull.) Vent. 1872[1][2] | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus acerbus | ||||||||
| Sinònims | |||||||||
.svg){kind=icon}
El timoner,[4][5] el carlet groc o l'escarlet groc[6] (Tricholoma acerbum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.
Descripció
[modifica]- El barret és convex (més aplanat en madurar), carnós, de color beix-groc, amb tonalitats rosades i fa un diàmetre de 6-10 cm. Superfície lleugerament vellutada, amb el marge feblement estriat.
- Les làmines són adnates, força denses, de color blanquinós o crema pàl·lid, les quals prenen el color del rovell en ésser fregades. Aresta sencera i del mateix color.
- El peu fa 4-8 x 1-2 cm, cilíndric, una mica bulbós a la base, del mateix color (o una mica més pàl·lid) que el barret. Superfície ornamentada per una fina pruïna, sobretot a l'àpex.
- Carn blanquinosa, espessa, ferma i compacta.
- Olor no distintiva.
- Sabor molt característic i aspre.
- Esporada de color blanc.
- Les espores són d'àmpliament el·lipsoïdals a ovoïdals, llises, de 4,5-6,5 x 3,5-5 micròmetres.[7][8][9][10][11]
Hàbitat
[modifica]Es troba sota planifolis (en especial alzines o roures) i apareix cap a finals de l'estiu fins a començaments de la tardor. És poc comú.[7][8]
Distribució geogràfica
[modifica]Viu a Nord-amèrica i Europa.[9]
Confusions amb altres espècies
[modifica]Tricholoma roseoacerbum se'n diferencia per les tonalitats bru-rosades al barret i pel sabor de farina de la carn.[7]
Comestibilitat
[modifica]És un bolet comestible (encara que lleugerament tòxic)[9] però amb minses qualitats organolèptiques car té un sabor bastant amarg, el qual conserva, fins i tot, després de la cocció. Tot i això, hi ha indrets on és cercat i consumit.[8][7]
Referències
[modifica]- ↑ Quélet, L., 1872, Mémoires de la Société d'Émulation de Montbéliard 5: 77.
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ TERMCAT (català)
- ↑ Institut d'Estudis Catalans (català)
- ↑ Els noms catalans dels bolets (català)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 433. ISBN 84-282-1121-3
- ↑ 8,0 8,1 8,2 RedNaturaleza (castellà)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 RogersMushrooms Arxivat 2010-12-31 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Sociedad Micológica de Madrid (castellà)
- ↑ www.fungoceva.it (italià)
Bibliografia
[modifica]- Vidal J.M., Pérez-De-Gregorio M.A., Ginès C., Puigvert J., Carbó J., Torrent A., 1996. Bolets de les comarques gironines. Ed. Caixa de Girona. Girona, Catalunya.
Enllaços externs
[modifica]- MushroomObserver (anglès)
- Biopix (castellà)
- Sociedad Micológica Errotari (castellà)