Triftong
Un triftong (del prefix llatí tri- i del grec φθόγγος, "sons", literalment "tres sons") és un conjunt de tres fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal que es troben en la mateixa síl·laba.[1][2] Es pot considerar un triftong com el resultat de la combinació d'un diftong creixent i un decreixent;[3] les vocals dels extrems sempre són les àtones i o u.[2] En són exemples les paraules guaita i veieu.
En català només es troben els següents quatre triftongs: iai (com en iai[4]), ieu (formes verbals de la segona persona plural, com en dèieu), uai (Alguaire) i üeu/ueu (formes verbals de la segona persona plural, com en creueu o adeqüeu).
Referències
[modifica]- ↑ «Triftong». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Els diftongs, els triftongs i els hiats». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2010-09-30. [Consulta: 6 octubre 2011].
- ↑ «Triftong La mirada.info». Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 24 octubre 2013].
- ↑ «iai». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.