Vés al contingut

Trinitrotoluè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Trilita)
Infotaula de compost químicTrinitrotoluè
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular227,018 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolexplosiu i cancerigen Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₇H₅N₃O₆ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC1=C(C=C(C=C1[N+](=O)[O-])[N+](=O)[O-])[N+](=O)[O-] Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,65 g/cm³ (a 20 ℃)
1.600 kg/m³ Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat0,01 g/100 g (aigua, 25 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió80 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició160 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0,0002 mmHg (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps0,5 mg/m³ (10 h, cap valor)
1,5 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
IDLH500 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
sòlid inflamable Modifica el valor a Wikidata

El trinitrotoluè (TNT) o 2,4,6-trinitrometilbenzè (notació IUPAC) és un hidrocarbur aromàtic cristal·lí de color groc pàl·lid que es fon a 81 °C.

És un compost químic molt explosiu. S'utilitza sol o formant part d'unes quantes mescles explosives, com per exemple l'amatol, que s'obté barrejant TNT amb nitrat d'amoni. El trinitrotoluè s'obté a partir de la nitració del toluè (C₆H₅CH₃). La fórmula química és C₆H₂(NO₂)₃CH₃.

En forma refinada, el trinitrotoluè és bastant estable i, a diferència de la nitroglicerina, és relativament insensible a la fricció, als cops o a l'agitació. Explota quan un pes de 2 kg hi cau a sobre des de 35 cm d'altura (és a dir, 2 kg a 2,6 m/s, que equival a una energia de 6,86 joules). La temperatura d'explosió, quan és anhidre, és de 470 °C. Aquesta estabilitat permet d'emmagatzemar-lo durant un període relativament llarg. La detonació s'aconsegueix fent servir un detonador. En canvi, sí que reacciona amb àlcalis, a partir dels quals forma compostos inestables molt sensibles a la calor i a l'impacte.

L'explosió es produeix d'acord amb les següents reaccions:

C₆H₂(NO₂)₃CH₃ → 6CO + 2.5H₂ + 1.5N₂ + C

C₆H₂(NO₂)₃CH₃ → 6CO+0.5CH₄ + 0.5H₂ + 1.5N₂

L'explosió desprèn els següents gasos:

Compost
Percentatge
3.7%
70.5%
1.7%
19.9%
C
4.2%

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]