Nitroglicerina

Nitroglicerina
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	227,003 Da
Descobridor o inventor	Ascanio Sobrero
Data de descobriment o invenció	1847
Rol	nitric oxide donors (en) , vasodilatador, explosiu i medicament
Estructura química
Fórmula química	C₃H₅N₃O₉
SMILES canònic	Model 2D; C(C(CO[N+](=O)[O-])O[N+](=O)[O-])O[N+](=O)[O-]
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	1,6 g/cm³ (a 20 ℃)
Solubilitat	0,1 g/100 g (aigua, 20 ℃)
Punt de fusió	13 ℃ ; 13 ℃
Punt de descomposició	60 ℃ (màxim); 50 ℃ (mínim)
Pressió de vapor	0,0003 mmHg (a 20 ℃)
Perill
Límit d'exposició a curt termini	0,1 mg/m³ (cap valor)
Límit d'exposició sostre	2 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica)
IDLH	75 mg/m³
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Altres
	líquid inflamable

La nitroglicerina és un explosiu molt inestable, de fórmula C₃H₅N₃O₉. És una molècula de glicerina (C₃H₅(OH)₃) en què s'han substituït tres àtoms d'hidrogen amb tres grups nitro (NO₂): C₃H₅(O(NO₂))_3.^[1] La seva composició fa que cremi molt ràpidament fent una gran explosió segons la reacció següent:^[2]

4C₃H₅N₃O₉ → 6N₂ + 12CO + 10H₂O + 7O₂

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nitroglicerina

↑ «Nitroglicerina» (pdf) (en castellà). Hospital Universitario de La Princesa. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 16 gener 2022].
↑ Diaz, Hilen «Còpia arxivada». Química. La ciencia central. Arxivat de l'original el 2022-08-02 [Consulta: 16 gener 2022].

[1] «Nitroglicerina» (pdf) (en castellà). Hospital Universitario de La Princesa. Arxivat de l'original el 2022-01-18. [Consulta: 16 gener 2022].

[2] Diaz, Hilen «Còpia arxivada». Química. La ciencia central. Arxivat de l'original el 2022-08-02 [Consulta: 16 gener 2022].

[1]

[2]