Vés al contingut

Trio per a piano (Smetana)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióTrio per a piano
Forma musicalTrio per a piano Modifica el valor a Wikidata
CompositorBedřich Smetana Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena3 desembre 1855 Modifica el valor a Wikidata
EscenariPraga Modifica el valor a Wikidata, Txèquia Modifica el valor a Wikidata

El Trio per a piano en sol menor, op. 15, va ser compost per Bedřich Smetana el 1855 després de la mort de la seva filla Bedřiška. La primera representació va tenir lloc el 3 de desembre de 1855, a la Sala Konvikt de Praga; el violinista fou Antonin Bennewitz, el violoncel·lista Julius Goltermann i el mateix pianista Smetana.

Moviments

[modifica]

El Trio consta de tres moviments amb una durada d'uns 29 minuts:

  • I. Moderato assai
  • II. Allegro, ma non agitato - Alternativo I. Andante - Alternativo II. Maestoso
  • III. Finale. Presto

Origen i context

[modifica]

Un any abans de compondre el Trio en sol menor, Smetana va començar el seu autoexili a Suècia. L'11 d'octubre de 1856, després d'escriure als seus pares que «Praga no volia reconèixer-me, per tant, la vaig deixar», va partir cap a Göteborg.[1] Va ser un moment infeliç per a Smetana i la seva dona Katerina, i no només perquè l'escola de música privada que operava a Praga va ser un fracàs econòmic. Després del seu matrimoni el 1849, els Smetana havien tingut quatre filles; tres van morir abans que la família decidís traslladar-se a Göteborg. La mort el 6 de setembre de 1855 de la primogènita Bedřiška va colpejar al compositor d'una manera especialment dura. Immediatament, es va posar a treballar en una composició que serviria com a homenatge al talent musical de Bedřiška i com a sortida per a un dolor extrem. Dos mesos després el trio estava acabat. Per acumular misèria sobre la desgràcia, l'esposa de Smetana, Katerina, donaria a llum una altra filla poc després de la mort de Bedřiška, i aquesta nena viuria només vuit mesos.[2]

El seu estil és similar al de Robert Schumann, amb tocs de Liszt i el to general és elegíac.[3]

Referències

[modifica]
  1. Ottlová, Marta. Grove Music Online. Smetana, Bedřich (en anglès). Laura Macy. Secció 3. 
  2. Wierzbicki, James. Ressenya del disc (en anglès). Interpretat per la Boston Symphony Chamber Players. Nonesuch (79128), 1986. 
  3. Clapham, John. New Grove Music and Musicians (Edició especial en anglès) ed. Stanley Sadie. Bedřich Smetana (en anglès). 17. Londres: Macmillan, 1980, p. 65-66. ISBN 0-333-23111-2.