Vés al contingut

Capellà (peix)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Trisopterus minutus capelanus)
Infotaula d'ésser viuCapellà
Trisopterus minutus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreGadiformes
FamíliaGadidae
GènereTrisopterus
EspècieTrisopterus minutus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Brachygadus minutus (Linnaeus, 1758)
  • Gadulus minutus (Linnaeus, 1758)
  • Gadus capelanus (Lacépède, 1800)
  • Gadus minutus (Linnaeus, 1758)
  • Gadus tacaud (Lacépède, 1800)
  • Morua capelanus (Risso, 1827)
  • Trisopterus luscus capelanus (Lacépède, 1800)
  • Trisopterus minutus capelanus (Lacépède, 1800)
  • Trisopterus minutus minutus (Linnaeus, 1758)[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Plat elaborat amb capellans.

El capellà, la mòllera vera, la mòllera, la molla, la palaia o la peialla[2] (Trisopterus minutus) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes i de la família dels gàdids.[3]

Morfologia

[modifica]
  • Pot assolir 40 cm de llargària total, tot i que la més comuna és de 20.
  • Cos alt, allargat i comprimit.
  • Tres aletes dorsals molt properes (la primera de les quals és més alta, més petita i en forma de triangle gairebé isòsceles; la segona més llarga) i dues d'anals (llargues, molt més la primera).
  • Aletes pectorals ben desenvolupades.
  • Aletes ventrals petites, filiformes i jugulars.
  • Aleta caudal escotada.
  • Escates petites que cauen amb facilitat.
  • Cap amb ulls laterals grossos.
  • La mandíbula superior és prominent.
  • Barbeta a la mandíbula inferior.
  • Nombre de vèrtebres: 47-51.
  • Color gris groguenc o rosat al dors, gris argentat als flancs i blanc al ventre. Les aletes són grises, tot i que les ventrals i l'extrem de la primera anal són blanquinoses.[4][5][6][7][8][9][10]

Reproducció

[modifica]

Té lloc del febrer al maig (principalment, del març a l'abril, i, en aigües més meridionals, del desembre al març) entre 50-100 m de fondària i a una temperatura mínima de 8 °C. La fecundació és externa i els progenitors no protegeixen les cries.[11][12][13][9]

Alimentació

[modifica]

Es nodreix de crustacis, peixets i poliquets.[14][15][16][17][18]

Depredadors

[modifica]

És depredat per Trachurus mediterraneus, el congre (Conger conger), Merlangius merlangus, el rap (Lophius piscatorius), Merluccius merluccius, el bacallà (Gadus morhua), la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica), el dofí mular (Tursiops truncatus) i Chelidonichthys gurnardus.[19][20][21][22][23][24]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, bentopelàgic, de clima temperat (66°N-28°N, 13°W-36°E) i que viu als fons sorrencs o fangosos del talús continental fins als 440 m de fondària (normalment, entre 15-200).[25][8]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic (des del fiord de Trondheim -Noruega- i les illes Fèroe fins a Portugal i el Marroc) i la Mediterrània.[26][8][27]

Longevitat

[modifica]

La seua esperança de vida és de 5 anys.[8]

Costums

[modifica]

Forma moles molt grans.[8]

Ús comercial

[modifica]
  • La seua carn és bona i molt apreciada, però es descompon amb facilitat. És emprat en la producció de farina de peix i, a l'Europa meridional, forma part de la dieta humana. És freqüent de trobar-ne als mercats a l'hivern i, així, al País Valencià s'acostuma a vendre obert, salat i assecat.[28][29]
  • És un esquer aconsellat per a grans depredadors.[30]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ «Capellà (peix)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  6. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 244 p.
  7. ↑ Menon, M.D., 1950. The bionomics of the poor cod (Gadus minutus L.) in the Plymouth area. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 29(1):195-239.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Trisopterus minutus» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  9. ↑ 9,0 9,1 Marine Species Identification Portal Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  10. ↑ Pescalicante.com (castellà)
  11. ↑ Cooper, A., 1983. The Reproductive biology of poor cod, Trisopterus minutus L., whiting, Merlangiius merlangus L., and Norway pout, Trispterus esmarki Nilsson, off the west coast of Scotland J. Fish. Biol. 22:317-334.
  12. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  13. ↑ FishBase (anglès)
  14. ↑ Gramitto, M.E., 1999. Feeding habits and estimation of daily ration of poor cod Trisopterus minutus capelanus (Gadidae)in the Adriatic Sea. Cybium 23(2):115-130.
  15. ↑ Politou, C.-Y. i C. Papaconstantinou, 1994. Feeding ecology of Mediterranean poor cod, Trisopterus minutus capelanus (Lacépède), from the eastern coast of Greece. Fish. Res. 19, 269-292.
  16. ↑ Politou, C.-Y., K.I. Stergiou i G. Petrakis, 1988. Feeding of poor cod (Trisopterus minutus capelanus R.) in the Euboean and Pagassitikos Gulfs (Greece). FAO Fish. Rep. 412, 90-93.
  17. ↑ Sanz Brau, A. i S. Morte, 1992. Crustáceos decápodos (Crustacea: Decapoda) en el régimen alimentario de algunos peces. Suplemento núm. 3. Ao Boletim da Sociedade Portuguesa de Entomologia. V Congresso Ibérico de Entomologia, Lisboa, Portugal. 9-13 de novembre del 1992.
  18. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  19. ↑ Crozier, W.W., 1985. Observations on the food and feeding of the angler-fish, Lophius piscatorius L., in the northern Irish Sea. J. Fish Biol. 27:655-665.
  20. ↑ Du Buit, M.H., 1996. Diet of hake (Merluccius merluccius) in the Celtic Sea. Fish. Res. 28:381-394.
  21. ↑ Guichet, R., 1995. The diet of European hake (Merluccius merluccius) in the northen part of the bay of Biscay. ICES J. Mar. Sci. 52:21-31.
  22. ↑ O'Sullivan, S., C. Moriarity i J. Davenport, 2004. Analysis of the stomach contents of the European conger eel Conger conger in Irish waters. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):823-826.
  23. ↑ Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  24. ↑ Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878.
  25. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  26. ↑ Planas, A. i F. Vives, 1952. Contribución al estudio de la mollera (Gadus minutus L.) del Mediterráneo Occidental (sectores de Vinaroz e islas Columbretes). Publ. Inst. Biol. Apl. Barc. 10:151-181.
  27. ↑ IUCN (anglès)
  28. ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 80.
  29. ↑ Marine Life Information Network (anglès)
  30. ↑ El Maestro Pescador Arxivat 2009-08-22 a Wayback Machine. (castellà)

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Capellà_(peix)&oldid=33806628»