Petarc
Symphodus rostratus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 187573 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Labridae |
| Gènere | Symphodus |
| Espècie | Symphodus rostratus Bloch, 1791 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
El petarc, cotxero, donzelleta, grivieta, petard, tord becut o trugeta (Symphodus rostratus) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia
[modifica]- Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
- El cos és allargat.
- La part superior del cap és còncava.
- El perfil cefàlic és quasi recte, una mica boterut per sobre de l'ull.
- Rostre molt llarg.
- La boca és molt petita, amb els llavis no gaire gruixuts.
- Mandíbules protràctils, amb dents agudes.
- El preopercle és dentat.
- Té una aleta dorsal amb tots els radis quasi de la mateixa alçada.
- La coloració és variable (marró, negre, verd). Els mascles madurs presenten una coloració més vermellosa. Tenen una taca negra al voltant de l'orifici anal.[1]
Reproducció
[modifica]El mascle fa un niu a la sorra amb algues i, després de la posta, el tapa amb sorra. El mascle vigila la posta fins a la desclosa.[2]
Alimentació
[modifica]Hàbitat
[modifica]És d'aigües molt litorals, a fons rocallosos i a praderies de Posidonia oceanica fins als 30 m. També apareix en la sorra de les praderies.[4]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba a la Mediterrània i a l'oest de la mar Negra.[1]
Costums
[modifica]És solitari.[4]
Etimologia
[modifica]Joan Veny fa derivar petarc del cat. antic 'pot' ‘llavi’, sufixat amb -ard (< germ. HARD), augmentatiu, és a dir, potard > petard ‘(tord) del llavi gros', car l'allargament del musell és la seva característica més destacada respecte dels altres làbrids.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 FishBase (anglès)
- ↑ Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 2.
- ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 208.
- ↑ 4,0 4,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 208.
Bibliografia
[modifica]- Bloch, M. E. 1791. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 5: i-viii + 1-152, Pls. 253-288.
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6.
- Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. In P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen and E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
Enllaços externs
[modifica]- Discover Life (anglès).
