Vés al contingut

Tuan Andrew Nguyen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTuan Andrew Nguyen
Biografia
Naixement1976 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Ciutat Ho Chi Minh (Vietnam) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióartista visual, director de cinema, guionista de cinema, director de fotografia, muntador, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Lloc webtuanandrewnguyen.com… Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Tuan Andrew Nguyen (Ciutat Ho Chi Minh, 1976) és un artista vietnamita conegut per les seves escultures i instal·lacions.[1][2][3]

Trajectòria

[modifica]

Nguyen i la seva família van emigrar com a refugiats als Estats Units d'Amèrica el 1979, i va créixer primer a Oklahoma i després al sud de Califòrnia.[4][5][6] D'estudiant va desenvolupar una inclinació cap a la creació d'art col·lectiu com a membre d'un grup de grafit, fet que es consolidaria en el seu treball posterior amb The Propeller Group i en projectes en solitari amb diverses comunitats ètniques.[4] Va continuar els seus estudis d'art a l'Institut de les Arts de Califòrnia amb Daniel Joseph Martinez, on va obtenir un Master of Fine Arts el 2004.[1][6]

Aquell mateix any Nguyen va tornar al Vietnam i es va establir a Ciutat Ho Chi Minh, en part pel desig d'entendre i aprendre de la seva àvia escriptora.[7] Després del trasllat, el país i la seva realitat es van convertir en un tema recurrent en la seva obra.[8][4] El 2007 va ser cofundador de l'espai alternatiu dirigit per artistes Sàn Art a Ciutat Ho Chi Minh.[9] El seu treball s'inspira en la contra-memòria, el testimoni i el diàleg com a formes de resistència política i d'apoderament, destacant aquelles històries no oficials i poc representades que impliquen la consciència fragmentada de l'herència colonial i l'estranyament cultural de l'expatriació i la repatriació.[10][11][5] La seva obra entrellaça elements fàctics i especulatius —recursos d'arxiu, ficció, exploracions de la memòria material incrustada en objectes (animisme) i àmbits sobrenaturals— a fi de reelaborar narracions dominants en vinyetes poètiques que imaginen formes alternatives de curació, supervivència i potencialitat política.[12][7][13] El 2023, la crítica de The New York Times Roberta Smith va escriure: «Nguyen és un documentalista i un muntador de coses trencades amb preferència per la col·laboració. El seu treball té com a objectiu curar les vides fragmentades i recuperar els records suprimits de les persones marginades més afectades per la colonització, la guerra i el desplaçament, especialment al Vietnam».[4]

L'obra de Nguyen forma part de les col·leccions d'art públiques del Museu d'Art Modern de Nova York,[14] Museu Guggenheim,[15] Museu d'Art de Singapur[16] i Museu d'Art Modern de San Francisco,[17] entre d'altres. L'any 2023 va rebre el Premi Joan Miró,[18] on l'any següent va protagonitzar l'exposició titulada «Els nostres fantasmes viuen al futur».[19] És membre cofundador del col·lectiu d'artistes The Propeller Group i té el lloc de treball a Ciutat Ho Chi Minh.[20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Rose, Frank. "Making Art Out of Bombshells and Memories in Vietnam," The New York Times, June 16, 2023. Retrieved January 29, 2024.
  2. ↑ Tancons, Claire. «CLAIRE TANCONS» (en anglès americà), 01-12-2018. [Consulta: 9 octubre 2024].
  3. ↑ Massot, Leonor. «El món té tendència a oblidar la destrucció que ens hem causat els uns als altres», 24-05-2026. [Consulta: 9 octubre 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Smith, Roberta. "In the Art of Tuan Andrew Nguyen, Vietnam’s Nightmares Live On," The New York Times, August 10, 2023. Retrieved January 29, 2024.
  5. ↑ 5,0 5,1 Glass, Joshua. "The Vietnamese American Artists Searching for Identity," The New York Times, June 23, 2023. Retrieved January 31, 2024.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Tuan Andrew Nguyen» (en anglès americà). [Consulta: 9 octubre 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 Wong, Harley. «Tuan Andrew Nguyen’s Mystical Art Brings People In Touch With Lost Ancestors» (en anglès americà), 08-04-2020. [Consulta: 9 octubre 2024].
  8. ↑ Nguyen, Vuong Thao. "Empty Forest: Dissecting the Fraught Relationship Between Man and Animal," Saigoneer, January 22, 2018. Retrieved January 30, 2024.
  9. ↑ Pearlman, Ellen. "In Vietnam, Contemplating the Future of Contemporary Art," Hyperallergic, March 18, 2015. Retrieved January 30, 2024.
  10. ↑ Tan, Lumi. «In the Studio: Tuan Andrew Nguyen’s Pointed and Poetic Forms of Storytelling» (en anglès americà), 17-03-2023. [Consulta: 9 octubre 2024].
  11. ↑ Curiel, Jonathan. «Andrew Nguyen Explores Colonial Legacy» (en anglès), 29-01-2020. [Consulta: 9 octubre 2024].
  12. ↑ Vali, Murtaza. «Tuan Andrew Nguyen» (en anglès americà), 01-09-2022. [Consulta: 9 octubre 2024].
  13. ↑ «Artist examines legacy of Vietnam War and its impact on his own life in new exhibition» (en anglès americà), 21-08-2023. [Consulta: 9 octubre 2024].
  14. ↑ Museum of Modern Art. Tuan Andrew Nguyen, Artists. Retrieved January 29, 2024.
  15. ↑ «Tuan Andrew Nguyen | Enemy's Enemy: Monument to a Monument» (en anglès americà). [Consulta: 9 octubre 2024].
  16. ↑ «After Utopia | Singapore Art Museum» (en anglès). [Consulta: 9 octubre 2024].
  17. ↑ «Nguyen, Tuan Andrew» (en anglès americà). [Consulta: 9 octubre 2024].
  18. ↑ Miró, Fundació Joan. «Tuan Andrew Nguyen | Joan Miró Prize» (en anglès). [Consulta: 9 octubre 2024].
  19. ↑ Montanyà, Xavier. «Els nostres fantasmes viuen al futur». Vilaweb, 05-05-2024. [Consulta: 9 octubre 2024].
  20. ↑ «The Propeller Group» (en anglès americà). [Consulta: 9 octubre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tuan_Andrew_Nguyen&oldid=34102210»