Tuba
- Per la ciutat santa del Senegal, vegeu Touba
 | |
| Tipus | saxhorn  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 423.232 |
| Tessitura |  |
Mostra d'àudio | |
| Professió artística | sonador de tuba |
| Instruments relacionats | |
| Intèrprets destacats |
|
| Vegeu també | |
La tuba és un instrument aeròfon, de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg i normalment de coure. El tub és blegat sobre ell mateix i amb perforació cònica,[1] perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló. S'anomena sovint tuba baix, per la distinció de la tuba contrabaix.[1]
Funcions i propietats
[modifica]L'embocadura de les tubes té forma de copa. Dins les dificultats que presenten els instruments de metall en l'emissió del so, les tubes potser són els que ho fan amb més facilitat. És un fet que els proporciona una agilitat superior a la d'altres instruments de la família que en certa manera compensa la gran quantitat d'aire que requereixen.
La tuba és un instrument que incorpora pistons i a causa del seu volum es toca assegut. Les seves característiques, en part coincidents amb les trompes, relacionen l'origen comú d'ambdós grups d'instruments. Tant les trompes com les tubes constitueixen al llarg de la història un conjunt d'instruments molt variat.
Història i paper
[modifica]No obstant això la tuba, tal com la coneixem actualment, va ser un instrument creat cap a mitjans del segle xix com a baix[1] de la família dels metalls. La construcció del tipus original, de G. Moritz de Berlín (1835), té sis pistons en compte dels quatre pistons de les tubes modernes.[1]
Va ser fruit tant dels avenços industrials i tècnics pel que fa a la construcció d'instruments, com a les necessitats que imposaven les noves tendències i gustos musicals.
La funció de les tubes a l'orquestra sovint es reserva a fer de baix dels trombons, essent un instrument poc utilitzat com a solista. També és durant el segle xix que es construeixen els sausofons, instruments de la mateixa sonoritat i tècnica que les tubes, però pensats per a ser tocats bàsicament en bandes. D'aquest motiu el seu cos envolta el del músic, que així pot tocar dret o bé caminant.
Cal mencionar també la tuba wagneriana, una mena de tuba-trompa (també se la coneix per aquest nom), construïda expressament en el mateix segle xix per a la Tetralogia de Wagner. És un instrument amb embocadura de trompa que també incorpora vàlvules giratòries i té una sonoritat més solemne que la tuba orquestral.
Referències
[modifica]