Tul·lus
| Tipus | praenomen i masculine name (en)   |
|---|---|
| Llengua | llatí |
| Nom en la llengua original | Tullus i Tullius |
| Cognom idèntic | Tullus, Tullus i Tullius |
| Pàgines que comencen per «Tul·lus» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Tul·lus (llatí: Tullus [túllʊs]) és un praenomen romà utilitzat durant la Monarquia i esdevengut molt poc freqüent durant la República, fins al punt que cap al segle i aC ja es considerava arcaic. No fou mai particularment comú, però donà nom a la gens Túl·lia i també al cognomen Tul·lus. La forma femenina era Túl·lia. No se solia abreujar, però ocasionalment adoptava l'abreviatura Tul..[1][2]
El personatge principal que portà aquest nom fou Tul·lus Hostili, tercer rei de Roma. Altres personatges que portaren aquest nom foren Tul·lus Cleli i tal vegada Ati Tul·lus o Tul·lus Ati. En qualsevol cas, Varró ja considerava que a la seva època el prenom era obsolet.[1][2][3]
Es tracta d'un prenom d'origen llatí però probablement també usat en altres llengües sabèl·liques, a jutjar pel cas de Tul·lus Ati, líder dels volscs. De tota manera, en personatges de la història més antiga de Roma no resta clar si Tul·lus és el praenomen o bé un cognomen, car els mateixos historiadors romans sovint n'inverteixen l'ordre. Pel que fa al significat, hom l'ha volgut relacionar amb l'arrel tul- 'resistir', que també és a l'origen de la forma verbal tuli, tema de perfet del verb fero 'portar', 'resistir'.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology.
- ↑ 2,0 2,1 «Tullus». Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft. [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 Chase, George Davis «The Origin of Roman Praenomina». Harvard Studies in Classical Philology, VIII, 1897.