Vés al contingut

Turó Parc

Plantilla:Infotaula indretTuró Parc
Imatge
Tipusjardí públic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaSant Gervasi-Galvany (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Pau Casals, 19 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 41″ N, 2° 08′ 27″ E / 41.3947°N,2.1408°E / 41.3947; 2.1408
Característiques
Superfície2,88 ha Modifica el valor a Wikidata
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC46072 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2274 Modifica el valor a Wikidata

El Turó Parc o Jardins del poeta Eduard Marquina és una zona verda del barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Estan dedicats a l'escriptor català Eduard Marquina i Angulo.[2]

Història

[modifica]

A principis del segle xx, hi havia hagut el Lawn Tenis del Turó.[3] El 1912 s'hi va inaugurar un gran parc d'atraccions, anomenat Turó Park.[4][2]

El 1917, la finca va ser inclosa en la previsió d'espais verds de la ciutat, i quan el 1929 va tancar el parc d'atraccions, el propietari Josep Bertrand i Salsas va fer un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona, pel qual li cedia la part central dels terrenys a canvi de poder urbanitzar-ne la resta.[4][2][5] Aleshores, l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, director del Servei de Parcs i Jardins,[2] es va encarregar de dissenyar la nova estructura del parc que, finalment, va obrir les portes l'any 1934.[4]

Descripció

[modifica]

Aquest espai és un clar exemple del jardí noucentista, tenint en compte els edificis i l'ordenació urbanística del voltant, com un square anglès de grans dimensions.[4]

L'entrada al parc es realitza pel carrer de Bori i Fontestà, i tot just entrant, dins un petit estany, es troba l'escultura d'Apel·les Fenosa dedicada al violoncel·lista Pau Casals.[4][2] La peça se situa en una plaça ovalada, al fons de la qual es diferencien tres camins que s'endinsen al parc: un de principal al centre, i a cada banda dos camins perimetrals, tots enquadrats per més d'una cinquantena d'alzines. Els camins perimetrals de l'esquerra condueixen fins a una gran àrea de jocs infantils i, una mica més lluny, a l'estany i al prat. L'estany és ovalat, i està cobert de nimfes. A la part superior s'estén una gran praderia presidida per grans til·lers. A la banda dreta es troba la plaça del Teatret, amb un quiosc de begudes.[4][2]

Vegetació

[modifica]

Hi ha un bosquet d'alzines, amb un sotabosc de plantes arbustives i enfiladisses pròpies de la Mediterrània, com el marfull. També hi destaquen les magnòlies, els falsos pebrers, els cedres de l'Himàlaia, els til·lers, els plàtans i els arbres de l’amor. Hi ha grans exemplars de palmera datilera, de palmera de Canàries i de washingtònia i, entre els arbustos, hi destaquen els llorers i els baladres. Als parterres perimetrals hi ha rosers i plantes aromàtiques.[2]

Garrofer centenari

Escultures

[modifica]

Les escultures són un element important al parc: la de Josep Clarà, dedicada a Francesc Viñas; Un Oiseau, de Jean Michel Folan; i, a la praderia, La ben plantada, d'Eloïsa Cerdan, una peça de bronze que ret homenatge a l'escriptor Eugeni d'Ors. Presidint l'eix del parterre de les magnòlies, hi ha a la biga de la Font de l'Aurora, de Joan Borrell i Nicolau. A més, diversos cartells amb fragments de poemes de Federico García Lorca, Fernando Pessoa, Dylan Thomas, Sylvia Plath, Walt Whitman, Narcís Comadira, Salvador Espriu, Joan Vinyoli i Alfonsina Storni, propicien un recorregut poètic pel parc.[4]

Referències

[modifica]
  1. «Jardins del Parc del Turó (d'Eduard Marquina)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «El Turó Park». Ajuntament de Barcelona.
  3. Anglès-Minguell, Albert «Els clubs de tennis de Sant Gervasi». Diari El Jardí, 21-01-2017.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 «Jardins del Parc del Turó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. «Josep Bertrand, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.

Bibliografia

[modifica]
  • Brotons, Ròmul. Parcs d'atraccions de Barcelona des de 1853 fins a l'actualitat. Barcelona: Albertí Editor S.L., 2011, p. 103-124. ISBN 978-84-7246-091-1. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • «Jardins del Turó Parc». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.