Tura (Egipte)
| |||||
| Tipus | sheyakha (en)   | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Egipte | ||||
| Governació | governació del Caire | ||||
| Entitat territorial administrativa | South Area (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 247.819 (2024) (1.954,72 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 126,78 km² | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Fus horari | |||||
| Lloc web | cairo.gov.eg… | ||||
Tura fou un lloc de l'antic Egipte a mig camí entre el modern Caire i Helwan.[1] Fou una destacada pedrera de pedra calcària.[2] La pedra d'aquestes pedreres era la més fina i blanca de tot Egipte i s'utilitzava per a les tombes dels rics,[3] així com en paviment i als sostres de les mastabes que, d'altra manera, hauria estat feta de maons de fang.[4] Ja fou usada durant el Regne Antic i per a altres piràmides com la piràmide romboïdal de Snefru,[5] la gran piràmide de Khufu[6] -els sarcòfags de molts nobles eren de pedra d'aquesta pedrera-,[7] les piràmides del Regne Mitjà[8] i alguns temples del Regne Nou (almenys els d'Ahmosis I) haurien utilitzat també la pedra de Tura, amb la qual es va començar el temple de Ptah a Memfis i el gran temple d'Amon a Tebes.[9]
Les pedres s'havien d'excavar sota terra; els miners treballaven sota terra per tallar grans pedres deixant diversos túnels[10] que foren inspeccionats el 1941 i, en un d'aquestos, es van trobar algunes pàgines corresponents a llibres d'Orígens i Dídim, dos dels pares d'Alexandria, alguns dels quals van ser controlats per les autoritats i d'altres han desaparegut i apareixen periòdicament en el mercat d'antiguitats. Alguns dels llibres originals tindrien fins a 480 pàgines.[11]
Els antics egipcis l'anomenaven Troyu o Royu. El nom fou mal interpretat per Estrabó, que va pensar que volia dir 'lloc habitat per troians' i la ciutat va portar el nom hel·lenístic de Troia.[10] Es troba a 30° 00′ N, 31° 16′ E / 30.000°N,31.267°E, on hi ha el modern lloc de Tura, en la governació del Caire o al Qahirah.[12] Té un cementiri dels períodes de Naqada II i Naqada III.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.111. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.27. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ Tura Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine. Accés 2009-06-16
- ↑ Helwan Arxivat 2009-01-02 a Wayback Machine. Accés 28 Juliol 2006
- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.109. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ Great Pyramid Arxivat 2006-07-16 a Wayback Machine. Accés 28 Juliol 2006
- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.129. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.177. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.200. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ 10,0 10,1 Pedreres de Masara i Tura Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. Accés 28 de juliol de 2006
- ↑ The Tury Discovery of Manuscripts Accés 20 de juliol de 2006
- ↑ Talbert, Richard. Barrington Atlas of the Greek and Roman World. p. 74. (ISBN 0-691-03169-X)