Llengües oguz
(S'ha redirigit des de: Turc oghuz)
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Classificació lingüística | |
| llengües turqueses llengües turqueses comunes | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | oghu1243 |
Turc
Gagaús
Turc àzeri
Llengües turqueses de l'Iran
Turcman
Salar
Les llengües oguz o llengües turqueses sud-occidentals són una de les sis principals branques en les quals es divideixen les llengües turqueses. El terme oguz (del turc oğuz, 'tribu') es refereix als pobles que, a partir de l'Àsia central, on encara romanen, es van estendre a l'Orient Mitjà amb l'Imperi Seljúcida i van donar lloc més tard als turcs otomans, amb què van arribar fins als Balcans.
La taula següent es basa en la classificació de Lars Johanson (1998) per a aquesta família lingüística:[1]
Més a l'est, la llengua salar és parlada per unes 70.000 persones a la Xina. L'extinta llengua dels petxenegs era probablement oguz, però està poc estudiada i és difícil de classificar-la dins les branques oguz.Prototurquès Turquès oguz Oguz occidental Oguz oriental Oguz meridional
L'idioma tàtar de Crimea és del grup kiptxak però ha estat fortament influït per les llengües oguz.
Parlants
[modifica]| Llengua | Parlants | Territori |
| Turc | 88 milions | Turquia, 72 milions; Balcans, 2,5 milions; Xipre, 265.000; Rússia, 800.000; Alemanya, 4,5 milions;
altres països d'Europa, 4 milions |
| Gagaús | 250.000 | Moldàvia, 170.000; Balcans, 30.000; Ucraïna, 20.000; Bulgària, 10.000 |
| Àzeri | 31 milions | Iran, 18 milions; Azerbaidjan, 9 milions; Turquia, 800.000; Rússia, 622.000; Geòrgia, 290.000; |
| Turcman | 8 milions | Turkmenistan, 6,1 milions; Iran, 2 milions; Afganistan, 900.000; Uzbekistan, 250.000 |
| Turc de Khorasan | 1.400.000 | Iran (Khorasan) |
| Qaixqai | 1,5 milions | Iran (províncies de Fars i Khuzestan) |
| Aynallu | 7.000 | Iran (províncies de Markazi, Ardabil i Zanjan) |
| Afxar | 300.000 | Afganistan (Kabul, Herat), Iran nord-oriental |
| Salar | 140.000 | República Popular de la Xina (Qinghai i Gansu) |
| Total | ~149.000.000 |
Caràcters distintius
[modifica]- Ensordiment de les consonants oclusives davant les vocals anteriors (per exemple gör- < kör- 'veure')
- Pèrdua de q/ɣ després de ɯ/o (per exemple quru < quruq 'sec', sarɯ < sarɯɣ 'groc')
- Canvi en la forma del participi, de -gan- a -an-
Comparació lèxica
[modifica]Els numerals en les diferents llengües turqueses oguz són els següents:[2]
| NOMBRE | Occidental | Oriental | Meridional | PROTO- | Khalaj
(argu) | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Turc | Gagaús | Àzeri | Turcman | Qaixqai | |||
| '1' | bir bir |
bir | bir | bir | biːɹ | *bi(ː)r | biː |
| '2' | iki iki |
iki | iki | iki | ɪˀkkʰe | *ik(k)i ik(k)i |
ækki |
| '3' | ytʃ üç |
ytʃ | ytʃ | ytʃ | ʏtʃ/ɪːtʃ | *ytʃ *üč |
yʃ |
| '4' | dœrt dört |
dørt | dørt | dœːrt | dørd̥ | *dørt *dört |
tœːɾt |
| '5' | beʃ beş |
beʃ | beʃ | bæːʃ | bɪeːʃ | *beʃ *beš |
beːʃ |
| '6' | altɯ altı |
ɑltɨ | altɯ | ɑltɨ | ˀɑltoᶷ | *altɯ *altı |
alta |
| '7' | jedi yedi |
jedi | jeddi | jedi | jeˀdde | *jeddi *yeddi |
jeːtti |
| '8' | sekiz sekiz |
segiz | sækkiz | θekið | sækkʰɪz̥ | *sekkiz *segiz |
sækkiz |
| '9' | dokuz dokuz |
dokuz | dogguz | dɔquð | doqqoᶷz̥ | *toqquz *toqquz |
toqquz |
| '10' | on on |
on | on | ɔːn | ᶷon | *on *on |
oːn |
Referències
[modifica]- ↑ Lars Johanson (1998), The History of Turkic.
- ↑ «Els numerals en les llengües turqueses». Arxivat de l'original el 2015-12-01. [Consulta: 3 setembre 2017].
| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
