Txulim
Per a altres significats, vegeu «Txulim (desambiguació)». |
Чулымский язык | |
---|---|
Altres noms | txulim-turc, küerik, txulim tàrtar, melets tàrtar |
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 44 (2010 ) |
Parlat a | krai de Krasnoiarsk i óblast de Tomsk |
Autòcton de | Khakàssia |
Estat | Rússia |
Classificació lingüística | |
llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües turqueses siberianes | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-3 | clw |
Glottolog | chul1246 |
Ethnologue | clw |
UNESCO | 467 |
IETF | clw |
Endangered languages | 1736 |
Txulim també conegut com a txulim-turc, küerik, txulim-tàrtar o melets-tàrtar (no s'ha de confondre amb l'idioma tàtar) és l'idioma dels txulims. El nom que la gent utilitza per a referir-se a ells mateixos, i també a llur idioma, és Ös, literalment: propi. També és parlat pels kazik. Aquest nom s'originà d'una tribu ja extinta.
Família lingüística
[modifica]El txulim seria membre de la controvertida família de les llengües altaiques. Comprèn diferents dialectes que corresponen a llocs al llarg del riu Txulim: baix txulim (actualment es creu que està extingit), mig txulim i alt txulim. La llengua està estretament relacionada amb el shor i amb els dialectes de khakàs.
Característiques
[modifica]El txulim és un idioma en vies d'extinció, i el més probable és que mori en aproximadament vint-i-cinc anys. Figura en el Llibre Vermell de llengües en perill de la UNESCO. Durant la filmació de la pel·lícula-documental americana del 2008 The Linguists (Els lingüistes), Greg Anderson i K. David Harrison entrevistaren i enregistraren vint parlants i estimen que pot haver-hi entre 35-40 persones que parlin amb fluïdesa en una comunitat global de 426 membres.[1][2] El més jove d'ells tenia cinquanta-quatre anys el 2008.
Els parlants del txulim viuen a Sibèria, al nord de les muntanyes d'Altai, a la conca del riu Txulim, un afluent del riu Obi.[3] Tots són bilingües en rus. Durant l'època soviètica, els parlants de la llengua foren desalentats i es castigà el seu ús en les escoles, en un procés de desvalorització de la llengua.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Harrison, K. D.; G. D. S. Anderson «Ös tili (Middle and Upper Chulym Dialects): Towards a comprehensive documentation». Turkic Languages, 10, 1, 2006, pàg. 47-71.
- ↑ Honeycutt, Kirk. «The Linguists». The Hollywood Reporter, 18-01-2008. Arxivat de l'original el 2008-11-21. [Consulta: 22 febrer 2009].
- ↑ Harrison, K. D.; G. D. S. Anderson «Middle Chulym: Theoretical aspects, recent fieldwork and current state». Turkic Languages, 7, 2, 2003, pàg. 245-256.
- ↑ The Linguists (film, 2008)
Llengües turqueses
| |||
Turquès occidental | |||
Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
Turquès oriental | |||
Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
Argu | Khalaj | ||
Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
Turc antic† | |||
Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida |